Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   hy ինչ որ բան սիրել

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [յոթանասուն]

70 [yot’anasun]

ինչ որ բան սիրել

inch’ vor ban sirel

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? ՈՒզ-ւ՞մ--- ծ-ել: Ո______ ե_ ծ____ Ո-զ-ւ-մ ե- ծ-ե-: ---------------- ՈՒզու՞մ եք ծխել: 0
inc-’-v-- ba- --rel i____ v__ b__ s____ i-c-’ v-r b-n s-r-l ------------------- inch’ vor ban sirel
Que li agradaria ballar a vostè? Ո--ո--մ եք ----լ: Ո______ ե_ պ_____ Ո-զ-ւ-մ ե- պ-ր-լ- ----------------- ՈՒզու՞մ եք պարել: 0
inc-’ -o--b-n si--l i____ v__ b__ s____ i-c-’ v-r b-n s-r-l ------------------- inch’ vor ban sirel
Que li agradaria passejar a vostè? Ո---ւ-- եք զ-ո-ն--: Ո______ ե_ զ_______ Ո-զ-ւ-մ ե- զ-ո-ն-լ- ------------------- ՈՒզու՞մ եք զբոսնել: 0
U-----yek’ t--hel U____ y___ t_____ U-u-m y-k- t-k-e- ----------------- Uzu՞m yek’ tskhel
M’agradaria fumar. Ես ուզում--մ--խել: Ե_ ո_____ ե_ ծ____ Ե- ո-զ-ւ- ե- ծ-ե-: ------------------ Ես ուզում եմ ծխել: 0
U-u--------t---el U____ y___ t_____ U-u-m y-k- t-k-e- ----------------- Uzu՞m yek’ tskhel
Voldries un cigarret? Ծխախ-- ու-ո-՞---ս: Ծ_____ ո______ ե__ Ծ-ա-ո- ո-զ-ւ-մ ե-: ------------------ Ծխախոտ ուզու՞մ ես: 0
Uzu---ye-’ --khel U____ y___ t_____ U-u-m y-k- t-k-e- ----------------- Uzu՞m yek’ tskhel
(Ell) voldria foc. Նա --ռի- է-ո-զո-մ: Ն_ վ____ է ո______ Ն- վ-ռ-չ է ո-զ-ւ-: ------------------ Նա վառիչ է ուզում: 0
U-------k’--ar-l U____ y___ p____ U-u-m y-k- p-r-l ---------------- Uzu՞m yek’ parel
M’agradaria beure alguna cosa. Նա--նչ -ր---ն է-ո-զ--մ խ-ե-: Ն_ ի__ ո_ բ__ է ո_____ խ____ Ն- ի-չ ո- բ-ն է ո-զ-ւ- խ-ե-: ---------------------------- Նա ինչ որ բան է ուզում խմել: 0
Uzu-- yek- par-l U____ y___ p____ U-u-m y-k- p-r-l ---------------- Uzu՞m yek’ parel
M’agradaria menjar alguna cosa. Ես ու--ւմ ---ի-- -ր բան------: Ե_ ո_____ ե_ ի__ ո_ բ__ ո_____ Ե- ո-զ-ւ- ե- ի-չ ո- բ-ն ո-տ-լ- ------------------------------ Ես ուզում եմ ինչ որ բան ուտել: 0
Uzu՞- y--’-parel U____ y___ p____ U-u-m y-k- p-r-l ---------------- Uzu՞m yek’ parel
M’agradaria descansar una mica. Ես ուզ--մ ե- մ--ք-չ----գ--ա-ալ: Ե_ ո_____ ե_ մ_ ք__ հ__________ Ե- ո-զ-ւ- ե- մ- ք-չ հ-ն-ս-ա-ա-: ------------------------------- Ես ուզում եմ մի քիչ հանգստանալ: 0
Uzu-m-y--’----snel U____ y___ z______ U-u-m y-k- z-o-n-l ------------------ Uzu՞m yek’ zbosnel
M’agradaria preguntar-li una cosa. Ես --զ-ւմ եմ-Ձ-զ---- որ --ն -ա-ցն-լ: Ե_ ո_____ ե_ Ձ__ ի__ ո_ բ__ հ_______ Ե- ո-զ-ւ- ե- Ձ-զ ի-չ ո- բ-ն հ-ր-ն-լ- ------------------------------------ Ես ուզում եմ Ձեզ ինչ որ բան հարցնել: 0
U-u----ek’ -b---el U____ y___ z______ U-u-m y-k- z-o-n-l ------------------ Uzu՞m yek’ zbosnel
M’agradaria demanar-li una cosa. Ես-ուզ-ւ- ե--------չ -ր-բա- խ--րել: Ե_ ո_____ ե_ Ձ__ ի__ ո_ բ__ խ______ Ե- ո-զ-ւ- ե- Ձ-զ ի-չ ո- բ-ն խ-դ-ե-: ----------------------------------- Ես ուզում եմ Ձեզ ինչ որ բան խնդրել: 0
Uz-՞- -e-’ z-----l U____ y___ z______ U-u-m y-k- z-o-n-l ------------------ Uzu՞m yek’ zbosnel
M’agradaria convidar-li a una cosa. Ես --զու--ե- -ե- հ--վի-ե-: Ե_ ո_____ ե_ Ձ__ հ________ Ե- ո-զ-ւ- ե- Ձ-զ հ-ա-ի-ե-: -------------------------- Ես ուզում եմ Ձեզ հրավիրել: 0
Yes u-um--e- t----l Y__ u___ y__ t_____ Y-s u-u- y-m t-k-e- ------------------- Yes uzum yem tskhel
Què li agradaria prendre, si us plau? Նե--ցե---ի՞ն---ք-ո-զ-ւ-: Ն_______ ի___ ե_ ո______ Ն-ր-ց-ք- ի-ն- ե- ո-զ-ւ-: ------------------------ Ներեցեք, ի՞նչ եք ուզում: 0
Yes-u-um -e------el Y__ u___ y__ t_____ Y-s u-u- y-m t-k-e- ------------------- Yes uzum yem tskhel
Voldria un cafè? Սո--- ---ու-մ ե-: Ս____ ո______ ե__ Ս-ւ-ճ ո-զ-ւ-մ ե-: ----------------- Սուրճ ուզու՞մ եք: 0
Y------m--e--t--hel Y__ u___ y__ t_____ Y-s u-u- y-m t-k-e- ------------------- Yes uzum yem tskhel
O preferiria un te? Թ-՞---ե-ի--ա- է --յ: Թ__ ա____ լ__ է թ___ Թ-՞ ա-ե-ի լ-վ է թ-յ- -------------------- Թե՞ ավելի լավ է թեյ: 0
T-k---------u՞m -es T________ u____ y__ T-k-a-h-t u-u-m y-s ------------------- Tskhakhot uzu՞m yes
Ens agradaria anar a casa. Մ--ք-ո-զո-- --- --ւն-գ-ալ: Մ___ ո_____ ե__ տ___ գ____ Մ-ն- ո-զ-ւ- ե-ք տ-ւ- գ-ա-: -------------------------- Մենք ուզում ենք տուն գնալ: 0
Ts---k-ot uzu-m-yes T________ u____ y__ T-k-a-h-t u-u-m y-s ------------------- Tskhakhot uzu՞m yes
Voleu un taxi? Տաք-ի---զու-մ ե-: Տ____ ո______ ե__ Տ-ք-ի ո-զ-ւ-մ ե-: ----------------- Տաքսի ուզու՞մ եք: 0
Tskhak-o---z--m --s T________ u____ y__ T-k-a-h-t u-u-m y-s ------------------- Tskhakhot uzu՞m yes
Voldrien trucar per telèfon. Նր-ն--ու-ո---ե---ա-գ----ե-: Ն____ ո_____ ե_ զ__________ Ն-ա-ք ո-զ-ւ- ե- զ-ն-ա-ա-ե-: --------------------------- Նրանք ուզում են զանգահարել: 0
N--varr-c-’-----um N_ v_______ e u___ N- v-r-i-h- e u-u- ------------------ Na varrich’ e uzum

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...