Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   nn ville noko 1

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [sytti]

ville noko 1

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? V-- d--r-y--e? V__ d_ r______ V-l d- r-y-j-? -------------- Vil du røykje? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Vi- d- -a--e? V__ d_ d_____ V-l d- d-n-e- ------------- Vil du danse? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Vi- du -å-ei- tu-? V__ d_ g_ e__ t___ V-l d- g- e-n t-r- ------------------ Vil du gå ein tur? 0
M’agradaria fumar. Eg-vil --e--e røykje. E_ v__ g_____ r______ E- v-l g-e-n- r-y-j-. --------------------- Eg vil gjerne røykje. 0
Voldries un cigarret? V-- du h- ein---g-r--t? V__ d_ h_ e__ s________ V-l d- h- e-n s-g-r-t-? ----------------------- Vil du ha ein sigarett? 0
(Ell) voldria foc. Ha- v-l----fy-. H__ v__ h_ f___ H-n v-l h- f-r- --------------- Han vil ha fyr. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Eg-vi--gje----h--n--o ---rik--. E_ v__ g_____ h_ n___ å d______ E- v-l g-e-n- h- n-k- å d-i-k-. ------------------------------- Eg vil gjerne ha noko å drikke. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. E---i- gjerne ----o------t-. E_ v__ g_____ h_ n___ å e___ E- v-l g-e-n- h- n-k- å e-e- ---------------------------- Eg vil gjerne ha noko å ete. 0
M’agradaria descansar una mica. E- -il -------s---pe a--l-t-. E_ v__ g_____ s_____ a_ l____ E- v-l g-e-n- s-a-p- a- l-t-. ----------------------------- Eg vil gjerne slappe av litt. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. E------g---ne -pørje deg-om-n-k-. E_ v__ g_____ s_____ d__ o_ n____ E- v-l g-e-n- s-ø-j- d-g o- n-k-. --------------------------------- Eg vil gjerne spørje deg om noko. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Eg--il g-e-n- -e---g--- --ko. E_ v__ g_____ b_ d__ o_ n____ E- v-l g-e-n- b- d-g o- n-k-. ----------------------------- Eg vil gjerne be deg om noko. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. E- -il g---ne-in-it-r- ----ti--no--. E_ v__ g_____ i_______ d__ t__ n____ E- v-l g-e-n- i-v-t-r- d-g t-l n-k-. ------------------------------------ Eg vil gjerne invitere deg til noko. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Kv--v-l -- h-? K__ v__ d_ h__ K-a v-l d- h-? -------------- Kva vil du ha? 0
Voldria un cafè? Vi---u--a e-n-kaffi? V__ d_ h_ e__ k_____ V-l d- h- e-n k-f-i- -------------------- Vil du ha ein kaffi? 0
O preferiria un te? E---- --- -u h------h--e---te? E____ v__ d_ h_____ h_ e__ t__ E-l-r v-l d- h-l-e- h- e-n t-? ------------------------------ Eller vil du heller ha ein te? 0
Ens agradaria anar a casa. V---il-g--rn----y-- he-m. V_ v__ g_____ k____ h____ V- v-l g-e-n- k-y-e h-i-. ------------------------- Vi vil gjerne køyre heim. 0
Voleu un taxi? Vi- d- h-----dro-j-? V__ d_ h_ e_ d______ V-l d- h- e- d-o-j-? -------------------- Vil de ha ei drosje? 0
Voldrien trucar per telèfon. De--vil g--rne--ingj-. D__ v__ g_____ r______ D-i v-l g-e-n- r-n-j-. ---------------------- Dei vil gjerne ringje. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...