Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   ti ገለ ምፍታው

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [ሰብዓ]

70 [sebi‘a]

ገለ ምፍታው

gele mifitawi

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? ክተትክኹ -ሊ-- -ኹም? ክ____ ደ___ ዲ___ ክ-ት-ኹ ደ-ኹ- ዲ-ም- --------------- ክተትክኹ ደሊኹም ዲኹም? 0
gele-----tawi g___ m_______ g-l- m-f-t-w- ------------- gele mifitawi
Que li agradaria ballar a vostè? ክትስዕስዑ-ደ----ዲኹ-? ክ_____ ደ___ ዲ___ ክ-ስ-ስ- ደ-ኹ- ዲ-ም- ---------------- ክትስዕስዑ ደሊኹም ዲኹም? 0
ge-- mi-itawi g___ m_______ g-l- m-f-t-w- ------------- gele mifitawi
Que li agradaria passejar a vostè? ክ--ወ------ -ኹም? ክ____ ደ___ ዲ___ ክ-ዛ-ሩ ደ-ኹ- ዲ-ም- --------------- ክትዛወሩ ደሊኹም ዲኹም? 0
kite-ik--̱u --līh--mi dī-̱-mi? k_________ d_______ d______ k-t-t-k-h-u d-l-h-u-i d-h-u-i- ------------------------------ kitetikiẖu delīẖumi dīẖumi?
M’agradaria fumar. ኣነ-ክ-ክ- -ልየ። ኣ_ ክ___ ደ___ ኣ- ክ-ክ- ደ-የ- ------------ ኣነ ክትክኽ ደልየ። 0
k-teti-ih-u-------umi dī-̱--i? k_________ d_______ d______ k-t-t-k-h-u d-l-h-u-i d-h-u-i- ------------------------------ kitetikiẖu delīẖumi dīẖumi?
Voldries un cigarret? ሽ----ሊኻ ዲ-? ሽ__ ደ__ ዲ__ ሽ-ራ ደ-ኻ ዲ-? ----------- ሽጋራ ደሊኻ ዲኻ? 0
k-tet-k-h-u delī-̱umi -īh--m-? k_________ d_______ d______ k-t-t-k-h-u d-l-h-u-i d-h-u-i- ------------------------------ kitetikiẖu delīẖumi dīẖumi?
(Ell) voldria foc. ን- -ወልዒ-ደል- --። ን_ መ___ ደ__ ኣ__ ን- መ-ል- ደ-ዩ ኣ-። --------------- ንሱ መወልዒ ደልዩ ኣሎ። 0
kit-si-i--‘u--e--ẖumi d--̱-m-? k___________ d_______ d______ k-t-s-‘-s-‘- d-l-h-u-i d-h-u-i- ------------------------------- kitisi‘isi‘u delīẖumi dīẖumi?
M’agradaria beure alguna cosa. ገለ ክ----ልየ። ገ_ ክ__ ደ___ ገ- ክ-ቲ ደ-የ- ----------- ገለ ክሰቲ ደልየ። 0
kit---‘i--‘u d-l-ẖ-m---ī--umi? k___________ d_______ d______ k-t-s-‘-s-‘- d-l-h-u-i d-h-u-i- ------------------------------- kitisi‘isi‘u delīẖumi dīẖumi?
M’agradaria menjar alguna cosa. ገለ-ክበ-- ደ--። ገ_ ክ___ ደ___ ገ- ክ-ል- ደ-የ- ------------ ገለ ክበልዕ ደልየ። 0
k--is-‘isi-- del---u-------u--? k___________ d_______ d______ k-t-s-‘-s-‘- d-l-h-u-i d-h-u-i- ------------------------------- kitisi‘isi‘u delīẖumi dīẖumi?
M’agradaria descansar una mica. ቅ-ብ -ዐ-- --የ። ቅ__ ከ___ ደ___ ቅ-ብ ከ-ር- ደ-የ- ------------- ቅሩብ ከዐርፍ ደልየ። 0
k---z--e-- -el--̱-m---ī-̱u-i? k_________ d_______ d______ k-t-z-w-r- d-l-h-u-i d-h-u-i- ----------------------------- kitizaweru delīẖumi dīẖumi?
M’agradaria preguntar-li una cosa. ገለ ክሓተ-ም-ደ-የ። ገ_ ክ____ ደ___ ገ- ክ-ተ-ም ደ-የ- ------------- ገለ ክሓተኩም ደልየ። 0
kit-zaw--u -e---̱um- d-h---i? k_________ d_______ d______ k-t-z-w-r- d-l-h-u-i d-h-u-i- ----------------------------- kitizaweru delīẖumi dīẖumi?
M’agradaria demanar-li una cosa. ገ--ክል--ኩ- ደል-። ገ_ ክ_____ ደ___ ገ- ክ-ም-ኩ- ደ-የ- -------------- ገለ ክልምነኩም ደልየ። 0
kit--a-------lī-̱u-i-dī-̱um-? k_________ d_______ d______ k-t-z-w-r- d-l-h-u-i d-h-u-i- ----------------------------- kitizaweru delīẖumi dīẖumi?
M’agradaria convidar-li a una cosa. ኣ- -- --ር-ክ-ድ-ኩ- ደ-የ። ኣ_ ሓ_ ነ__ ክ_____ ደ___ ኣ- ሓ- ነ-ር ክ-ድ-ኩ- ደ-የ- --------------------- ኣብ ሓደ ነገር ክዕድመኩም ደልየ። 0
a-e-k-tiki-̱---e-iye። a__ k_______ d______ a-e k-t-k-h-i d-l-y-። --------------------- ane kitikiẖi deliye።
Què li agradaria prendre, si us plau? እን-ይ ት-ል-? እ___ ት____ እ-ታ- ት-ል-? ---------- እንታይ ትደልዩ? 0
a-e-ki--kiẖi-del---። a__ k_______ d______ a-e k-t-k-h-i d-l-y-። --------------------- ane kitikiẖi deliye።
Voldria un cafè? ቡ-----------? ቡ_ ደ___ ኢ__ ? ቡ- ደ-ኹ- ኢ-ም ? ------------- ቡን ደሊኹም ኢኹም ? 0
a-e k--iki-̱i de--ye። a__ k_______ d______ a-e k-t-k-h-i d-l-y-። --------------------- ane kitikiẖi deliye።
O preferiria un te? ወ- - ሻሂ--ሕሸኩም-? ወ_ ሲ ሻ_ ይ____ ? ወ- ሲ ሻ- ይ-ሸ-ም ? --------------- ወይ ሲ ሻሂ ይሕሸኩም ? 0
sh-g-r- d--ī-----ī--a? s______ d_____ d____ s-i-a-a d-l-h-a d-h-a- ---------------------- shigara delīẖa dīẖa?
Ens agradaria anar a casa. ን-ዛ------ ---። ን__ ክ____ ደ___ ን-ዛ ክ-ከ-ድ ደ-ና- -------------- ንገዛ ክንከይድ ደሊና። 0
sh-gara-d-l-h---d--̱-? s______ d_____ d____ s-i-a-a d-l-h-a d-h-a- ---------------------- shigara delīẖa dīẖa?
Voleu un taxi? ታክ- ዲኹም--ሊኹ--? ታ__ ዲ__ ደ___ ? ታ-ሲ ዲ-ም ደ-ኹ- ? -------------- ታክሲ ዲኹም ደሊኹም ? 0
s--gara-de---̱a -ī---? s______ d_____ d____ s-i-a-a d-l-h-a d-h-a- ---------------------- shigara delīẖa dīẖa?
Voldrien trucar per telèfon. ክትድ-----ኹም --ም። ክ____ ደ___ ዲ___ ክ-ድ-ሉ ደ-ኹ- ዲ-ም- --------------- ክትድውሉ ደሊኹም ዲኺም። 0
n-su--e----‘- -eli-u ---። n___ m_______ d_____ a___ n-s- m-w-l-‘- d-l-y- a-o- ------------------------- nisu meweli‘ī deliyu alo።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tigrinya (1-100) MP3 tigrinya (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...