Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   uk Хотіти що-небудь

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [сімдесят]

70 [simdesyat]

Хотіти що-небудь

Khotity shcho-nebudʹ

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Х-чет- ку--ти? Х_____ к______ Х-ч-т- к-р-т-? -------------- Хочете курити? 0
Khot--y s-----n-b-dʹ K______ s___________ K-o-i-y s-c-o-n-b-d- -------------------- Khotity shcho-nebudʹ
Que li agradaria ballar a vostè? Хо-е-- танц-----? Х_____ т_________ Х-ч-т- т-н-ю-а-и- ----------------- Хочете танцювати? 0
Kh---t- --c---ne-u-ʹ K______ s___________ K-o-i-y s-c-o-n-b-d- -------------------- Khotity shcho-nebudʹ
Que li agradaria passejar a vostè? Хо------т----ляти? Х_____ й__ г______ Х-ч-т- й-и г-л-т-? ------------------ Хочете йти гуляти? 0
K-o----- -ury--? K_______ k______ K-o-h-t- k-r-t-? ---------------- Khochete kuryty?
M’agradaria fumar. Я -о-у---р-ти. Я х___ к______ Я х-ч- к-р-т-. -------------- Я хочу курити. 0
Kh--he-e ------? K_______ k______ K-o-h-t- k-r-t-? ---------------- Khochete kuryty?
Voldries un cigarret? Ти --т-в ----и---к-? Т_ х____ б_ ц_______ Т- х-т-в б- ц-г-р-у- -------------------- Ти хотів би цигарку? 0
K--c--te-ku--t-? K_______ k______ K-o-h-t- k-r-t-? ---------------- Khochete kuryty?
(Ell) voldria foc. В---хоті- би вог--. В__ х____ б_ в_____ В-н х-т-в б- в-г-ю- ------------------- Він хотів би вогню. 0
K----e-e -a----u-at-? K_______ t___________ K-o-h-t- t-n-s-u-a-y- --------------------- Khochete tantsyuvaty?
M’agradaria beure alguna cosa. Я -очу -и-и. Я х___ п____ Я х-ч- п-т-. ------------ Я хочу пити. 0
K-----te tan-s-uv--y? K_______ t___________ K-o-h-t- t-n-s-u-a-y- --------------------- Khochete tantsyuvaty?
M’agradaria menjar alguna cosa. Я хочу--сти. Я х___ ї____ Я х-ч- ї-т-. ------------ Я хочу їсти. 0
K--chete -a-ts-uv---? K_______ t___________ K-o-h-t- t-n-s-u-a-y- --------------------- Khochete tantsyuvaty?
M’agradaria descansar una mica. Я--очу-в--п-ч--и. Я х___ в_________ Я х-ч- в-д-о-и-и- ----------------- Я хочу відпочити. 0
Kho--ete---t- --l-aty? K_______ y̆__ h_______ K-o-h-t- y-t- h-l-a-y- ---------------------- Khochete y̆ty hulyaty?
M’agradaria preguntar-li una cosa. Я---чу-----де-- -апи-ат-. Я х___ В__ д___ з________ Я х-ч- В-с д-щ- з-п-т-т-. ------------------------- Я хочу Вас дещо запитати. 0
K-oche-- -̆-y ----a--? K_______ y̆__ h_______ K-o-h-t- y-t- h-l-a-y- ---------------------- Khochete y̆ty hulyaty?
M’agradaria demanar-li una cosa. Я х------- -е---п-п---ити. Я х___ В__ д___ п_________ Я х-ч- В-с д-щ- п-п-о-и-и- -------------------------- Я хочу Вас дещо попросити. 0
K-oc-ete y̆ty h--y-ty? K_______ y̆__ h_______ K-o-h-t- y-t- h-l-a-y- ---------------------- Khochete y̆ty hulyaty?
M’agradaria convidar-li a una cosa. Я-хо-----с--у---ь-зап-осит-. Я х___ В__ к_____ з_________ Я х-ч- В-с к-д-с- з-п-о-и-и- ---------------------------- Я хочу Вас кудись запросити. 0
Y--khoc-- ku-yt-. Y_ k_____ k______ Y- k-o-h- k-r-t-. ----------------- YA khochu kuryty.
Què li agradaria prendre, si us plau? Що В---о--те-випи--? Щ_ В_ х_____ в______ Щ- В- х-ч-т- в-п-т-? -------------------- Що Ви хочете випити? 0
Y- k-och- k--yt-. Y_ k_____ k______ Y- k-o-h- k-r-t-. ----------------- YA khochu kuryty.
Voldria un cafè? Чи хотіл--б--и--ави? Ч_ х_____ б В_ к____ Ч- х-т-л- б В- к-в-? -------------------- Чи хотіли б Ви кави? 0
Y- -h-c-u-k--y--. Y_ k_____ k______ Y- k-o-h- k-r-t-. ----------------- YA khochu kuryty.
O preferiria un te? Чи --тіли-б-Ви к--щ- ч-ю? Ч_ х_____ б В_ к____ ч___ Ч- х-т-л- б В- к-а-е ч-ю- ------------------------- Чи хотіли б Ви краще чаю? 0
Ty k---iv--- ts---r-u? T_ k_____ b_ t________ T- k-o-i- b- t-y-a-k-? ---------------------- Ty khotiv by tsyharku?
Ens agradaria anar a casa. М----тіл- - ------и--о----. М_ х_____ б п______ д______ М- х-т-л- б п-ї-а-и д-д-м-. --------------------------- Ми хотіли б поїхати додому. 0
Ty ----iv -y--sy-a-k-? T_ k_____ b_ t________ T- k-o-i- b- t-y-a-k-? ---------------------- Ty khotiv by tsyharku?
Voleu un taxi? Ч- х-тіл- - в- -а-с-? Ч_ х_____ б в_ т_____ Ч- х-т-л- б в- т-к-і- --------------------- Чи хотіли б ви таксі? 0
Ty-k-ot-v--y -syha--u? T_ k_____ b_ t________ T- k-o-i- b- t-y-a-k-? ---------------------- Ty khotiv by tsyharku?
Voldrien trucar per telèfon. Вон----чу-ь -а-е--фо----ти. В___ х_____ з______________ В-н- х-ч-т- з-т-л-ф-н-в-т-. --------------------------- Вони хочуть зателефонувати. 0
V-- k--ti--by--ohny-. V__ k_____ b_ v______ V-n k-o-i- b- v-h-y-. --------------------- Vin khotiv by vohnyu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...