Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   am የሆነ ነገር ለማድረግ / ማድረግ አለበት

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [ሰባ ሁለት]

72 [ሰባ ሁለት]

የሆነ ነገር ለማድረግ / ማድረግ አለበት

yehone negeri lemesirati (āsigedaji)

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
haver de መሆን ----መ-ረ- ያለ-ት መ__ ወ__ መ___ ያ___ መ-ን ወ-ም መ-ረ- ያ-በ- ----------------- መሆን ወይም መደረግ ያለበት 0
ye-one -e-e-- -emes--a-i---sigeda-i) y_____ n_____ l_________ (__________ y-h-n- n-g-r- l-m-s-r-t- (-s-g-d-j-) ------------------------------------ yehone negeri lemesirati (āsigedaji)
Haig d’enviar una carta. ፖ-ታ-ን -ላ----ብኝ። ፖ____ መ__ አ____ ፖ-ታ-ን መ-ክ አ-ብ-። --------------- ፖስታውን መላክ አለብኝ። 0
ye-one -----i-le--si-a---(--i-e-a--) y_____ n_____ l_________ (__________ y-h-n- n-g-r- l-m-s-r-t- (-s-g-d-j-) ------------------------------------ yehone negeri lemesirati (āsigedaji)
Haig de pagar l’hotel. ሆቴል--ክ-ል-አ-ብ-። ሆ__ መ___ አ____ ሆ-ል መ-ፈ- አ-ብ-። -------------- ሆቴል መክፈል አለብኝ። 0
me--ni-w----- medere-i yale-eti m_____ w_____ m_______ y_______ m-h-n- w-y-m- m-d-r-g- y-l-b-t- ------------------------------- mehoni weyimi mederegi yalebeti
T’has de llevar d’hora. በ-ዋ- -ነ-- ----/-። በ___ መ___ አ______ በ-ዋ- መ-ሳ- አ-ብ-/-። ----------------- በጠዋት መነሳት አለብህ/ሽ። 0
me---i--ey----m-de------alebe-i m_____ w_____ m_______ y_______ m-h-n- w-y-m- m-d-r-g- y-l-b-t- ------------------------------- mehoni weyimi mederegi yalebeti
Has de treballar molt. ብ----ራት አ--ህ-ሽ። ብ_ መ___ አ______ ብ- መ-ራ- አ-ብ-/-። --------------- ብዙ መስራት አለብህ/ሽ። 0
meh--i-we--m-----er-g---a-e---i m_____ w_____ m_______ y_______ m-h-n- w-y-m- m-d-r-g- y-l-b-t- ------------------------------- mehoni weyimi mederegi yalebeti
Has d’arribar a temps. በሰ---መ--ት---ብህ/ሽ። በ___ መ___ አ______ በ-ኣ- መ-ኘ- አ-ብ-/-። ----------------- በሰኣቱ መገኘት አለብህ/ሽ። 0
p-s--awi-i--el-ki ā--bi-y-. p_________ m_____ ā________ p-s-t-w-n- m-l-k- ā-e-i-y-. --------------------------- positawini melaki ālebinyi.
(Ell) ha de posar benzina. እሱ---- መሙ------ት። እ_ ነ__ መ___ አ____ እ- ነ-ጅ መ-ላ- አ-በ-። ----------------- እሱ ነዳጅ መሙላት አለበት። 0
po--t-win--m--ak- ā--b-n--. p_________ m_____ ā________ p-s-t-w-n- m-l-k- ā-e-i-y-. --------------------------- positawini melaki ālebinyi.
(Ell) ha de reparar el cotxe. እሱ--ኪ--ን-መ-ገን----ት። እ_ መ____ መ___ አ____ እ- መ-ና-ን መ-ገ- አ-በ-። ------------------- እሱ መኪናውን መጠገን አለበት። 0
po-it----i---lak--ā---inyi. p_________ m_____ ā________ p-s-t-w-n- m-l-k- ā-e-i-y-. --------------------------- positawini melaki ālebinyi.
(Ell) ha de rentar el cotxe. እሱ መ-ናው----ብ--ለበ-። እ_ መ____ ማ__ አ____ እ- መ-ና-ን ማ-ብ አ-በ-። ------------------ እሱ መኪናውን ማጠብ አለበት። 0
hotē-- ---i---i-āl-b----. h_____ m_______ ā________ h-t-l- m-k-f-l- ā-e-i-y-. ------------------------- hotēli mekifeli ālebinyi.
(Ella) ha de fer compres. እሷ-ገ---መ-ብ---አ---። እ_ ገ__ መ____ አ____ እ- ገ-ያ መ-ብ-ት አ-ባ-። ------------------ እሷ ገበያ መገብየት አለባት። 0
ho-ē-i m-k--e-- āl-b-nyi. h_____ m_______ ā________ h-t-l- m-k-f-l- ā-e-i-y-. ------------------------- hotēli mekifeli ālebinyi.
(Ella) ha de netejar l’apartament. እሷ መ-ሪ----ማ-ዳ--አ-ባ-። እ_ መ_____ ማ___ አ____ እ- መ-ሪ-ው- ማ-ዳ- አ-ባ-። -------------------- እሷ መኖሪያውን ማፅዳት አለባት። 0
h--ē-i --ki-el- --e-in-i. h_____ m_______ ā________ h-t-l- m-k-f-l- ā-e-i-y-. ------------------------- hotēli mekifeli ālebinyi.
(Ella) ha de rentar la roba. እሷ---ሶቹን-ማጠ--አ--ት። እ_ ል____ ማ__ አ____ እ- ል-ሶ-ን ማ-ብ አ-ባ-። ------------------ እሷ ልብሶቹን ማጠብ አለባት። 0
be-’ew-ti--e--s-ti--lebihi/s--. b________ m_______ ā___________ b-t-e-a-i m-n-s-t- ā-e-i-i-s-i- ------------------------------- bet’ewati menesati ālebihi/shi.
Hem d’anar de seguida a l’escola. እኛ-ወ- ት------- ወድ-- -ሄ- ---ን። እ_ ወ_ ት____ ቤ_ ወ___ መ__ አ____ እ- ወ- ት-ህ-ት ቤ- ወ-ያ- መ-ድ አ-ብ-። ----------------------------- እኛ ወደ ትምህርት ቤት ወድያው መሄድ አለብን። 0
be-’--a-i mene-a-i -l---hi----. b________ m_______ ā___________ b-t-e-a-i m-n-s-t- ā-e-i-i-s-i- ------------------------------- bet’ewati menesati ālebihi/shi.
Hem d’anar de seguida a treballar. እ---- -- ---- -ሄ- ---ን። እ_ ወ_ ስ_ ወ___ መ__ አ____ እ- ወ- ስ- ወ-ያ- መ-ድ አ-ብ-። ----------------------- እኛ ወደ ስራ ወድያው መሄድ አለብን። 0
be--e--t- me----t- -lebi---s--. b________ m_______ ā___________ b-t-e-a-i m-n-s-t- ā-e-i-i-s-i- ------------------------------- bet’ewati menesati ālebihi/shi.
Hem d’anar de seguida al metge. እ- ወደ ዶክ-ር ወድ-----ድ --ብ-። እ_ ወ_ ዶ___ ወ___ መ__ አ____ እ- ወ- ዶ-ተ- ወ-ያ- መ-ድ አ-ብ-። ------------------------- እኛ ወደ ዶክተር ወድያው መሄድ አለብን። 0
bi-u---si--ti-ā--bi-i/-h-. b___ m_______ ā___________ b-z- m-s-r-t- ā-e-i-i-s-i- -------------------------- bizu mesirati ālebihi/shi.
Heu d’esperar l’autobús. እ-ንተ አውቶ-- መ--ቅ----ች-። እ___ አ____ መ___ አ_____ እ-ን- አ-ቶ-ስ መ-በ- አ-ባ-ሁ- ---------------------- እናንተ አውቶቢስ መጠበቅ አለባችሁ። 0
b--u -es--at- ā-e-ihi----. b___ m_______ ā___________ b-z- m-s-r-t- ā-e-i-i-s-i- -------------------------- bizu mesirati ālebihi/shi.
Heu d’esperar el tren. እናንተ--ቡር-መ-በ- አ-ባ-ሁ። እ___ ባ__ መ___ አ_____ እ-ን- ባ-ር መ-በ- አ-ባ-ሁ- -------------------- እናንተ ባቡር መጠበቅ አለባችሁ። 0
b-z- --sira-- ā--b-h---h-. b___ m_______ ā___________ b-z- m-s-r-t- ā-e-i-i-s-i- -------------------------- bizu mesirati ālebihi/shi.
Heu d’esperar el taxi. እናንተ-ታክሲ መጠበቅ----ችሁ። እ___ ታ__ መ___ አ_____ እ-ን- ታ-ሲ መ-በ- አ-ባ-ሁ- -------------------- እናንተ ታክሲ መጠበቅ አለባችሁ። 0
b--e’at----gen------l-bi-i--h-. b_______ m________ ā___________ b-s-’-t- m-g-n-e-i ā-e-i-i-s-i- ------------------------------- bese’atu megenyeti ālebihi/shi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...