Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   bg трябва да направя нещо

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [седемдесет и две]

72 [sedemdeset i dve]

трябва да направя нещо

tryabva da napravya neshcho

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
haver de Т--б-а Т_____ Т-я-в- ------ Трябва 0
t--a-va -a --pr---a -eshc-o t______ d_ n_______ n______ t-y-b-a d- n-p-a-y- n-s-c-o --------------------------- tryabva da napravya neshcho
Haig d’enviar una carta. Трябва--- -зп-а-----смо-о. Т_____ д_ и______ п_______ Т-я-в- д- и-п-а-я п-с-о-о- -------------------------- Трябва да изпратя писмото. 0
t-yab-a -----p---y- nes---o t______ d_ n_______ n______ t-y-b-a d- n-p-a-y- n-s-c-o --------------------------- tryabva da napravya neshcho
Haig de pagar l’hotel. Т-яб-а--а --а-я-хо---а. Т_____ д_ п____ х______ Т-я-в- д- п-а-я х-т-л-. ----------------------- Трябва да платя хотела. 0
T-ya--a T______ T-y-b-a ------- Tryabva
T’has de llevar d’hora. Т-я-в--д--с-а-еш--ан-. Т_____ д_ с_____ р____ Т-я-в- д- с-а-е- р-н-. ---------------------- Трябва да станеш рано. 0
Tr-abva T______ T-y-b-a ------- Tryabva
Has de treballar molt. Трябва д- рабо-и- м-о--. Т_____ д_ р______ м_____ Т-я-в- д- р-б-т-ш м-о-о- ------------------------ Трябва да работиш много. 0
T---b-a T______ T-y-b-a ------- Tryabva
Has d’arribar a temps. Тря-ва-да ---т--е-. Т_____ д_ с_ т_____ Т-я-в- д- с- т-ч-н- ------------------- Трябва да си точен. 0
Tryab---d--i-p-a-y---i----o. T______ d_ i_______ p_______ T-y-b-a d- i-p-a-y- p-s-o-o- ---------------------------- Tryabva da izpratya pismoto.
(Ell) ha de posar benzina. Той -----а-да за-----к--ата. Т__ т_____ д_ з_____ к______ Т-й т-я-в- д- з-р-д- к-л-т-. ---------------------------- Той трябва да зареди колата. 0
T-ya-v- da i--r--y- pis-o--. T______ d_ i_______ p_______ T-y-b-a d- i-p-a-y- p-s-o-o- ---------------------------- Tryabva da izpratya pismoto.
(Ell) ha de reparar el cotxe. Т-й --ябва д- п--ра-- ко-а-а. Т__ т_____ д_ п______ к______ Т-й т-я-в- д- п-п-а-и к-л-т-. ----------------------------- Той трябва да поправи колата. 0
Tr-ab-a--a -zp--ty--p---o--. T______ d_ i_______ p_______ T-y-b-a d- i-p-a-y- p-s-o-o- ---------------------------- Tryabva da izpratya pismoto.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Т-- т-я----д---зми- к--а--. Т__ т_____ д_ и____ к______ Т-й т-я-в- д- и-м-е к-л-т-. --------------------------- Той трябва да измие колата. 0
Tr---v--d--pl-t-a-k--t-la. T______ d_ p_____ k_______ T-y-b-a d- p-a-y- k-o-e-a- -------------------------- Tryabva da platya khotela.
(Ella) ha de fer compres. Тя--р---а-д---а---ув-. Т_ т_____ д_ п________ Т- т-я-в- д- п-з-р-в-. ---------------------- Тя трябва да пазарува. 0
T--ab-- d---l--y- kho----. T______ d_ p_____ k_______ T-y-b-a d- p-a-y- k-o-e-a- -------------------------- Tryabva da platya khotela.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Т- --я----да из-и-ти-жи-и--то. Т_ т_____ д_ и______ ж________ Т- т-я-в- д- и-ч-с-и ж-л-щ-т-. ------------------------------ Тя трябва да изчисти жилището. 0
T-y-b----- p-at-- k-o---a. T______ d_ p_____ k_______ T-y-b-a d- p-a-y- k-o-e-a- -------------------------- Tryabva da platya khotela.
(Ella) ha de rentar la roba. Т- т---в---а-----ре -р-не--. Т_ т_____ д_ и_____ п_______ Т- т-я-в- д- и-п-р- п-а-е-о- ---------------------------- Тя трябва да изпере прането. 0
Tryabv--d- -tane---r--o. T______ d_ s______ r____ T-y-b-a d- s-a-e-h r-n-. ------------------------ Tryabva da stanesh rano.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Н-е----бва ------г--ме --д-а----а---ил-щ-. Н__ т_____ д_ т_______ в______ з_ у_______ Н-е т-я-в- д- т-ъ-в-м- в-д-а-а з- у-и-и-е- ------------------------------------------ Ние трябва да тръгваме веднага за училище. 0
T-ya-v---- --a--s- --n-. T______ d_ s______ r____ T-y-b-a d- s-a-e-h r-n-. ------------------------ Tryabva da stanesh rano.
Hem d’anar de seguida a treballar. Ние-т-ябв- -а-----вам---ед-а----а р-бо-а. Н__ т_____ д_ т_______ в______ з_ р______ Н-е т-я-в- д- т-ъ-в-м- в-д-а-а з- р-б-т-. ----------------------------------------- Ние трябва да тръгваме веднага за работа. 0
T-yab-- ---s--n-sh--a--. T______ d_ s______ r____ T-y-b-a d- s-a-e-h r-n-. ------------------------ Tryabva da stanesh rano.
Hem d’anar de seguida al metge. Н-- --я--а-да--т---м ведна-а -- ле---. Н__ т_____ д_ о_____ в______ н_ л_____ Н-е т-я-в- д- о-и-е- в-д-а-а н- л-к-р- -------------------------------------- Ние трябва да отидем веднага на лекар. 0
Tr-a--a--a r--oti----no--. T______ d_ r_______ m_____ T-y-b-a d- r-b-t-s- m-o-o- -------------------------- Tryabva da rabotish mnogo.
Heu d’esperar l’autobús. В---т-яб-а--- --ка-е-ав-обу--. В__ т_____ д_ ч_____ а________ В-е т-я-в- д- ч-к-т- а-т-б-с-. ------------------------------ Вие трябва да чакате автобуса. 0
Tr-a-----a--abot------og-. T______ d_ r_______ m_____ T-y-b-a d- r-b-t-s- m-o-o- -------------------------- Tryabva da rabotish mnogo.
Heu d’esperar el tren. Ви---р-бва -а----а-е -лака. В__ т_____ д_ ч_____ в_____ В-е т-я-в- д- ч-к-т- в-а-а- --------------------------- Вие трябва да чакате влака. 0
T-ya----da-rabotish -n---. T______ d_ r_______ m_____ T-y-b-a d- r-b-t-s- m-o-o- -------------------------- Tryabva da rabotish mnogo.
Heu d’esperar el taxi. В---т-я--а-да --к--е т-кс---. В__ т_____ д_ ч_____ т_______ В-е т-я-в- д- ч-к-т- т-к-и-о- ----------------------------- Вие трябва да чакате таксито. 0
T---bva d- si ----en. T______ d_ s_ t______ T-y-b-a d- s- t-c-e-. --------------------- Tryabva da si tochen.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...