Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   hi अनिवार्य क्रिया

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

७२ [बहत्तर]

72 [bahattar]

अनिवार्य क्रिया

anivaary kriya

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
haver de अनिवार-- --तें अ____ बा_ अ-ि-ा-्- ब-त-ं -------------- अनिवार्य बातें 0
a----a---kriya a_______ k____ a-i-a-r- k-i-a -------------- anivaary kriya
Haig d’enviar una carta. म-झ- ---र भे--ा--ै मु_ प__ भे__ है म-झ- प-्- भ-ज-ा ह- ------------------ मुझे पत्र भेजना है 0
ani----y--r-ya a_______ k____ a-i-a-r- k-i-a -------------- anivaary kriya
Haig de pagar l’hotel. म-----ोटल को पैस- द--े हैं मु_ हो__ को पै_ दे_ हैं म-झ- ह-ट- क- प-स- द-न- ह-ं -------------------------- मुझे होटल को पैसे देने हैं 0
ani-a----b-aten a_______ b_____ a-i-a-r- b-a-e- --------------- anivaary baaten
T’has de llevar d’hora. त--्हें--ल्द--ज----है तु__ ज__ ज__ है त-म-ह-ं ज-्-ी ज-न- ह- --------------------- तुम्हें जल्दी जगना है 0
a--v-ar---aa--n a_______ b_____ a-i-a-r- b-a-e- --------------- anivaary baaten
Has de treballar molt. त-म-ह-ं-बह-त---- ---- -ै तु__ ब__ का_ क__ है त-म-ह-ं ब-ु- क-म क-न- ह- ------------------------ तुम्हें बहुत काम करना है 0
a----ar- -a---n a_______ b_____ a-i-a-r- b-a-e- --------------- anivaary baaten
Has d’arribar a temps. तुम---ं स-- -र-जान---ै तु__ स__ प_ जा_ है त-म-ह-ं स-य प- ज-न- ह- ---------------------- तुम्हें समय पर जाना है 0
mujh----tr-bhe---a --i m____ p___ b______ h__ m-j-e p-t- b-e-a-a h-i ---------------------- mujhe patr bhejana hai
(Ell) ha de posar benzina. उ--ो -ेट-रोल लेना है उ__ पे___ ले_ है उ-क- प-ट-र-ल ल-न- ह- -------------------- उसको पेट्रोल लेना है 0
m---e-patr---ejan--hai m____ p___ b______ h__ m-j-e p-t- b-e-a-a h-i ---------------------- mujhe patr bhejana hai
(Ell) ha de reparar el cotxe. उस-ो---नी --ड़ी-----क-नी-है उ__ अ__ गा_ ठी_ क__ है उ-क- अ-न- ग-ड-ी ठ-क क-न- ह- --------------------------- उसको अपनी गाड़ी ठीक करनी है 0
mujh- -a-r---ejana---i m____ p___ b______ h__ m-j-e p-t- b-e-a-a h-i ---------------------- mujhe patr bhejana hai
(Ell) ha de rentar el cotxe. उसको-अपनी-गाड़ी --नी है उ__ अ__ गा_ धो_ है उ-क- अ-न- ग-ड-ी ध-न- ह- ----------------------- उसको अपनी गाड़ी धोनी है 0
m--he ho--l ---p---e -e-- hain m____ h____ k_ p____ d___ h___ m-j-e h-t-l k- p-i-e d-n- h-i- ------------------------------ mujhe hotal ko paise dene hain
(Ella) ha de fer compres. उ----खर-द-री-क-----ै उ__ ख___ क__ है उ-क- ख-ी-ा-ी क-न- ह- -------------------- उसको खरीदारी करनी है 0
m-jh- --ta---o------ --ne h-in m____ h____ k_ p____ d___ h___ m-j-e h-t-l k- p-i-e d-n- h-i- ------------------------------ mujhe hotal ko paise dene hain
(Ella) ha de netejar l’apartament. उ-को -- -----रना -ै उ__ घ_ सा_ क__ है उ-क- घ- स-फ़ क-न- ह- ------------------- उसको घर साफ़ करना है 0
muj-- hot-l -- -ai-e-d-ne-h-in m____ h____ k_ p____ d___ h___ m-j-e h-t-l k- p-i-e d-n- h-i- ------------------------------ mujhe hotal ko paise dene hain
(Ella) ha de rentar la roba. उस-ो---ड़--ध--े ह-ं उ__ क__ धो_ हैं उ-क- क-ड़- ध-न- ह-ं ------------------ उसको कपड़े धोने हैं 0
tu-h-- j--d-e--ag--- h-i t_____ j_____ j_____ h__ t-m-e- j-l-e- j-g-n- h-i ------------------------ tumhen jaldee jagana hai
Hem d’anar de seguida a l’escola. हमें----ं- -ा--ाला------है ह_ तु__ पा___ जा_ है ह-े- त-र-त प-ठ-ा-ा ज-न- ह- -------------------------- हमें तुरंत पाठशाला जाना है 0
tum-en jald-- j-ga-a-h-i t_____ j_____ j_____ h__ t-m-e- j-l-e- j-g-n- h-i ------------------------ tumhen jaldee jagana hai
Hem d’anar de seguida a treballar. ह-े---ु-ं--क-म--र --ना -ै ह_ तु__ का_ प_ जा_ है ह-े- त-र-त क-म प- ज-न- ह- ------------------------- हमें तुरंत काम पर जाना है 0
t-------al--e-ja---a--ai t_____ j_____ j_____ h__ t-m-e- j-l-e- j-g-n- h-i ------------------------ tumhen jaldee jagana hai
Hem d’anar de seguida al metge. हमे---ु-ं--डॉ---- क--प-- ---ा है ह_ तु__ डॉ___ के पा_ जा_ है ह-े- त-र-त ड-क-ट- क- प-स ज-न- ह- -------------------------------- हमें तुरंत डॉक्टर के पास जाना है 0
t-mh-n-b-hut-kaam-k--a-a---i t_____ b____ k___ k_____ h__ t-m-e- b-h-t k-a- k-r-n- h-i ---------------------------- tumhen bahut kaam karana hai
Heu d’esperar l’autobús. त---ल-----को-ब--की-प-----्षा----- -ै तु_ लो_ को ब_ की प्____ क__ है त-म ल-ग-ं क- ब- क- प-र-ी-्-ा क-न- ह- ------------------------------------ तुम लोगों को बस की प्रतीक्षा करनी है 0
tum--n--a--- -a-- -a---a-hai t_____ b____ k___ k_____ h__ t-m-e- b-h-t k-a- k-r-n- h-i ---------------------------- tumhen bahut kaam karana hai
Heu d’esperar el tren. त-- ल-ग----ो ट्रेन-की ---त---ष--करन--है तु_ लो_ को ट्__ की प्____ क__ है त-म ल-ग-ं क- ट-र-न क- प-र-ी-्-ा क-न- ह- --------------------------------------- तुम लोगों को ट्रेन की प्रतीक्षा करनी है 0
tu-h-n-b-----k-a----r--a--ai t_____ b____ k___ k_____ h__ t-m-e- b-h-t k-a- k-r-n- h-i ---------------------------- tumhen bahut kaam karana hai
Heu d’esperar el taxi. त-म-ल--ो--को --क्स---ी----तीक्-ा क--ी है तु_ लो_ को टै__ की प्____ क__ है त-म ल-ग-ं क- ट-क-स- क- प-र-ी-्-ा क-न- ह- ---------------------------------------- तुम लोगों को टैक्सी की प्रतीक्षा करनी है 0
tu---- -ama- par jaa-- -ai t_____ s____ p__ j____ h__ t-m-e- s-m-y p-r j-a-a h-i -------------------------- tumhen samay par jaana hai

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...