Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   ka ვალდებულება

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [სამოცდათორმეტი]

72 [samotsdatormet'i]

ვალდებულება

valdebuleba

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
haver de ვ---ე-ულ--ა ვ__________ ვ-ლ-ე-უ-ე-ა ----------- ვალდებულება 0
va----ul--a v__________ v-l-e-u-e-a ----------- valdebuleba
Haig d’enviar una carta. წ----ი --დ- გ-ვგ-ა-ნ-. წ_____ უ___ გ_________ წ-რ-ლ- უ-დ- გ-ვ-ზ-ვ-ო- ---------------------- წერილი უნდა გავგზავნო. 0
va-d-bu---a v__________ v-l-e-u-e-a ----------- valdebuleba
Haig de pagar l’hotel. სასტ-მრო--ნ-- --დ---ხ-დ-. ს_______ უ___ გ__________ ს-ს-უ-რ- უ-დ- გ-დ-ვ-ხ-დ-. ------------------------- სასტუმრო უნდა გადავიხადო. 0
va-de---eba v__________ v-l-e-u-e-a ----------- valdebuleba
T’has de llevar d’hora. ად-- უნდ----გე. ა___ უ___ ა____ ა-რ- უ-დ- ა-გ-. --------------- ადრე უნდა ადგე. 0
v--debuleba v__________ v-l-e-u-e-a ----------- valdebuleba
Has de treballar molt. ბევრი--ნ----მ---ო. ბ____ უ___ ი______ ბ-ვ-ი უ-დ- ი-უ-ა-. ------------------ ბევრი უნდა იმუშაო. 0
v-----u--ba v__________ v-l-e-u-e-a ----------- valdebuleba
Has d’arribar a temps. პუნქტუ-------ნ-----ო. პ__________ უ___ ი___ პ-ნ-ტ-ა-უ-ი უ-დ- ი-ო- --------------------- პუნქტუალური უნდა იყო. 0
ts----l- -nd- ga-gza---. t_______ u___ g_________ t-'-r-l- u-d- g-v-z-v-o- ------------------------ ts'erili unda gavgzavno.
(Ell) ha de posar benzina. მან--ე-ზინი-უნდ- ---სხას. მ__ ბ______ უ___ ჩ_______ მ-ნ ბ-ნ-ი-ი უ-დ- ჩ-ა-ხ-ს- ------------------------- მან ბენზინი უნდა ჩაასხას. 0
sas-'u-ro----a---d-vi-hado. s________ u___ g___________ s-s-'-m-o u-d- g-d-v-k-a-o- --------------------------- sast'umro unda gadavikhado.
(Ell) ha de reparar el cotxe. მან მ---ანა უ--- შე--ეთ--. მ__ მ______ უ___ შ________ მ-ნ მ-ნ-ა-ა უ-დ- შ-ა-ე-ო-. -------------------------- მან მანქანა უნდა შეაკეთოს. 0
a--e---d--a---. a___ u___ a____ a-r- u-d- a-g-. --------------- adre unda adge.
(Ell) ha de rentar el cotxe. მ-- მა-ქ-ნა-უ--ა---რეც---. მ__ მ______ უ___ გ________ მ-ნ მ-ნ-ა-ა უ-დ- გ-რ-ც-ო-. -------------------------- მან მანქანა უნდა გარეცხოს. 0
adre-un-a a--e. a___ u___ a____ a-r- u-d- a-g-. --------------- adre unda adge.
(Ella) ha de fer compres. ის-სა-ი---ბ-ე -ნდა წავ---ს. ი_ ს_________ უ___ წ_______ ი- ს-ყ-დ-ე-ზ- უ-დ- წ-ვ-დ-ს- --------------------------- ის საყიდლებზე უნდა წავიდეს. 0
ad-e --da-ad--. a___ u___ a____ a-r- u-d- a-g-. --------------- adre unda adge.
(Ella) ha de netejar l’apartament. მ-----ნა-უნ-ა -----გოს. მ__ ბ___ უ___ დ________ მ-ნ ბ-ნ- უ-დ- დ-ა-ა-ო-. ----------------------- მან ბინა უნდა დაალაგოს. 0
be--i------imus-a-. b____ u___ i_______ b-v-i u-d- i-u-h-o- ------------------- bevri unda imushao.
(Ella) ha de rentar la roba. მა- ს----ხი უდა-გ---ც-ოს. მ__ ს______ უ__ გ________ მ-ნ ს-რ-ც-ი უ-ა გ-რ-ც-ო-. ------------------------- მან სარეცხი უდა გარეცხოს. 0
bevri --da im-sh--. b____ u___ i_______ b-v-i u-d- i-u-h-o- ------------------- bevri unda imushao.
Hem d’anar de seguida a l’escola. ჩ----ახლა-ს---აშ- უ--ა --ვი--თ. ჩ___ ა___ ს______ უ___ წ_______ ჩ-ე- ა-ლ- ს-ო-ა-ი უ-დ- წ-ვ-დ-თ- ------------------------------- ჩვენ ახლა სკოლაში უნდა წავიდეთ. 0
bevr- und---m-----. b____ u___ i_______ b-v-i u-d- i-u-h-o- ------------------- bevri unda imushao.
Hem d’anar de seguida a treballar. ჩვე--ახ-- სამსახუ--ი უნდ----ვ----. ჩ___ ა___ ს_________ უ___ წ_______ ჩ-ე- ა-ლ- ს-მ-ა-უ-შ- უ-დ- წ-ვ-დ-თ- ---------------------------------- ჩვენ ახლა სამსახურში უნდა წავიდეთ. 0
p'--kt'-al--i--n----q-. p____________ u___ i___ p-u-k-'-a-u-i u-d- i-o- ----------------------- p'unkt'ualuri unda iqo.
Hem d’anar de seguida al metge. ჩვენ ახ-- ---მთ-ნ----ა-წ---დ-თ. ჩ___ ა___ ე______ უ___ წ_______ ჩ-ე- ა-ლ- ე-ი-თ-ნ უ-დ- წ-ვ-დ-თ- ------------------------------- ჩვენ ახლა ექიმთან უნდა წავიდეთ. 0
m---b-n-i-i-un-a--h--skh-s. m__ b______ u___ c_________ m-n b-n-i-i u-d- c-a-s-h-s- --------------------------- man benzini unda chaaskhas.
Heu d’esperar l’autobús. თქ--ნ ----ბუ------- დ---ა-ოთ. თ____ ა_______ უ___ დ________ თ-ვ-ნ ა-ტ-ბ-ს- უ-დ- დ-უ-ა-ო-. ----------------------------- თქვენ ავტობუსს უნდა დაუცადოთ. 0
m-n-ben------nda ---askha-. m__ b______ u___ c_________ m-n b-n-i-i u-d- c-a-s-h-s- --------------------------- man benzini unda chaaskhas.
Heu d’esperar el tren. თქვენ -ა--რ--ელს--ნდ---აუ-ადოთ. თ____ მ_________ უ___ დ________ თ-ვ-ნ მ-ტ-რ-ბ-ლ- უ-დ- დ-უ-ა-ო-. ------------------------------- თქვენ მატარებელს უნდა დაუცადოთ. 0
ma- ben---i u-d- chaa-----. m__ b______ u___ c_________ m-n b-n-i-i u-d- c-a-s-h-s- --------------------------- man benzini unda chaaskhas.
Heu d’esperar el taxi. თ-ვ-ნ-ტაქსს -ნდა-დ-უ-ა-ო-. თ____ ტ____ უ___ დ________ თ-ვ-ნ ტ-ქ-ს უ-დ- დ-უ-ა-ო-. -------------------------- თქვენ ტაქსს უნდა დაუცადოთ. 0
m-n-m-nk-na---da-s-e-k'eto-. m__ m______ u___ s__________ m-n m-n-a-a u-d- s-e-k-e-o-. ---------------------------- man mankana unda sheak'etos.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...