Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   uk Щось мусити

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [сімдесят два]

72 [simdesyat dva]

Щось мусити

Shchosʹ musyty

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
haver de М-с--и М_____ М-с-т- ------ Мусити 0
Shc-o-- m---ty S______ m_____ S-c-o-ʹ m-s-t- -------------- Shchosʹ musyty
Haig d’enviar una carta. Я--ушу -ід--ави-и-л---. Я м___ в_________ л____ Я м-ш- в-д-р-в-т- л-с-. ----------------------- Я мушу відправити лист. 0
S-ch-sʹ ---y-y S______ m_____ S-c-o-ʹ m-s-t- -------------- Shchosʹ musyty
Haig de pagar l’hotel. Я--ушу-з--лати-и за--о---ь. Я м___ з________ з_ г______ Я м-ш- з-п-а-и-и з- г-т-л-. --------------------------- Я мушу заплатити за готель. 0
Mus-ty M_____ M-s-t- ------ Musyty
T’has de llevar d’hora. Ти му--ш-вст----р---. Т_ м____ в_____ р____ Т- м-с-ш в-т-т- р-н-. --------------------- Ти мусиш встати рано. 0
Mu--ty M_____ M-s-t- ------ Musyty
Has de treballar molt. Ти----иш--а-а---пра-юват-. Т_ м____ б_____ п_________ Т- м-с-ш б-г-т- п-а-ю-а-и- -------------------------- Ти мусиш багато працювати. 0
M-s-ty M_____ M-s-t- ------ Musyty
Has d’arribar a temps. Т- -ус-ш бути п-нк-у-ль-им. Т_ м____ б___ п____________ Т- м-с-ш б-т- п-н-т-а-ь-и-. --------------------------- Ти мусиш бути пунктуальним. 0
YA-----u v--p-a-y-- --st. Y_ m____ v_________ l____ Y- m-s-u v-d-r-v-t- l-s-. ------------------------- YA mushu vidpravyty lyst.
(Ell) ha de posar benzina. В-н------ь-за----и-ися. В__ м_____ з___________ В-н м-с-т- з-п-а-и-и-я- ----------------------- Він мусить заправитися. 0
YA m-shu vi-pr-vyty -yst. Y_ m____ v_________ l____ Y- m-s-u v-d-r-v-t- l-s-. ------------------------- YA mushu vidpravyty lyst.
(Ell) ha de reparar el cotxe. В---м-с-ть--емонт--ат- авт-м--іл-. В__ м_____ р__________ а__________ В-н м-с-т- р-м-н-у-а-и а-т-м-б-л-. ---------------------------------- Він мусить ремонтувати автомобіль. 0
YA-m---u---d-----t--l-st. Y_ m____ v_________ l____ Y- m-s-u v-d-r-v-t- l-s-. ------------------------- YA mushu vidpravyty lyst.
(Ell) ha de rentar el cotxe. В-- ----т--мит--а-т--о-і-ь. В__ м_____ м___ а__________ В-н м-с-т- м-т- а-т-м-б-л-. --------------------------- Він мусить мити автомобіль. 0
YA mus-u z-pla--t- z- h-telʹ. Y_ m____ z________ z_ h______ Y- m-s-u z-p-a-y-y z- h-t-l-. ----------------------------- YA mushu zaplatyty za hotelʹ.
(Ella) ha de fer compres. В--а-м--ит---о-----з-ку-и. В___ м_____ р_____ з______ В-н- м-с-т- р-б-т- з-к-п-. -------------------------- Вона мусить робити закупи. 0
Y---u-hu-zapl-tyty za---telʹ. Y_ m____ z________ z_ h______ Y- m-s-u z-p-a-y-y z- h-t-l-. ----------------------------- YA mushu zaplatyty za hotelʹ.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Во-----сит--приб-а-и -в-рт--у. В___ м_____ п_______ к________ В-н- м-с-т- п-и-р-т- к-а-т-р-. ------------------------------ Вона мусить прибрати квартиру. 0
YA----h--zap--tyt-----ho--lʹ. Y_ m____ z________ z_ h______ Y- m-s-u z-p-a-y-y z- h-t-l-. ----------------------------- YA mushu zaplatyty za hotelʹ.
(Ella) ha de rentar la roba. Вона му--ть п-а-----лизну. В___ м_____ п____ б_______ В-н- м-с-т- п-а-и б-л-з-у- -------------------------- Вона мусить прати білизну. 0
T------s--v-ta-- --no. T_ m_____ v_____ r____ T- m-s-s- v-t-t- r-n-. ---------------------- Ty musysh vstaty rano.
Hem d’anar de seguida a l’escola. М- -усимо -ег--н--йти до -к-ли. М_ м_____ н______ й__ д_ ш_____ М- м-с-м- н-г-й-о й-и д- ш-о-и- ------------------------------- Ми мусимо негайно йти до школи. 0
T- m--ys--vst--y r-n-. T_ m_____ v_____ r____ T- m-s-s- v-t-t- r-n-. ---------------------- Ty musysh vstaty rano.
Hem d’anar de seguida a treballar. Ми-м-с-м--не-а------- -- ро---у. М_ м_____ н______ й__ н_ р______ М- м-с-м- н-г-й-о й-и н- р-б-т-. -------------------------------- Ми мусимо негайно йти на роботу. 0
T---u-ys--vs--t- --no. T_ m_____ v_____ r____ T- m-s-s- v-t-t- r-n-. ---------------------- Ty musysh vstaty rano.
Hem d’anar de seguida al metge. Ми --си------а-но-йт-------к---. М_ м_____ н______ й__ д_ л______ М- м-с-м- н-г-й-о й-и д- л-к-р-. -------------------------------- Ми мусимо негайно йти до лікаря. 0
T--mu-y-h-b-ha-o-p--t-y-vat-. T_ m_____ b_____ p___________ T- m-s-s- b-h-t- p-a-s-u-a-y- ----------------------------- Ty musysh bahato pratsyuvaty.
Heu d’esperar l’autobús. В- --с-те чек--- -- а-----с. В_ м_____ ч_____ н_ а_______ В- м-с-т- ч-к-т- н- а-т-б-с- ---------------------------- Ви мусите чекати на автобус. 0
T--musy---bah----prat---v--y. T_ m_____ b_____ p___________ T- m-s-s- b-h-t- p-a-s-u-a-y- ----------------------------- Ty musysh bahato pratsyuvaty.
Heu d’esperar el tren. Ви мусит- ч--а---на -оїзд. В_ м_____ ч_____ н_ п_____ В- м-с-т- ч-к-т- н- п-ї-д- -------------------------- Ви мусите чекати на поїзд. 0
T---u-ys- ba--t--pra-s-u--t-. T_ m_____ b_____ p___________ T- m-s-s- b-h-t- p-a-s-u-a-y- ----------------------------- Ty musysh bahato pratsyuvaty.
Heu d’esperar el taxi. Ви-мусит- -е-ат- н- --кс-. В_ м_____ ч_____ н_ т_____ В- м-с-т- ч-к-т- н- т-к-і- -------------------------- Ви мусите чекати на таксі. 0
T- ----s-------pu----al-n-m. T_ m_____ b___ p____________ T- m-s-s- b-t- p-n-t-a-ʹ-y-. ---------------------------- Ty musysh buty punktualʹnym.

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...