--וע-א--/ ה לא בא-- -?
____ א_ / ה ל_ ב_ / ה__
-ד-ע א- / ה ל- ב- / ה-
------------------------
מדוע את / ה לא בא / ה? 0 l-ta---- ---he-- 1l_______ m______ 1l-t-r-t- m-s-e-u 1------------------letarets mashehu 1
מזג ---ויר כ- כ--רע-
___ ה_____ כ_ כ_ ר___
-ז- ה-ו-י- כ- כ- ר-.-
----------------------
מזג האוויר כל כך רע. 0 le--r--s--as---- 1l_______ m______ 1l-t-r-t- m-s-e-u 1------------------letarets mashehu 1
א----א ב--/ --כי-מ----אווי- כל -- -ע.
___ ל_ ב_ / ה כ_ מ__ ה_____ כ_ כ_ ר___
-נ- ל- ב- / ה כ- מ-ג ה-ו-י- כ- כ- ר-.-
---------------------------------------
אני לא בא / ה כי מזג האוויר כל כך רע. 0 m-d-'a--tah/-- lo -a/ba'--?m_____ a______ l_ b________m-d-'- a-a-/-t l- b-/-a-a-?---------------------------madu'a atah/at lo ba/ba'ah?
ה-א ---ב- -- --- לא -ו-מן.
___ ל_ ב_ כ_ ה__ ל_ ה______
-ו- ל- ב- כ- ה-א ל- ה-ז-ן-
----------------------------
הוא לא בא כי הוא לא הוזמן. 0 m-d-'a--u--o-b-?m_____ h_ l_ b__m-d-'- h- l- b-?----------------madu'a hu lo ba?
--ו- -ת - ה-ל- -- / ה-
____ א_ / ה ל_ ב_ / ה__
-ד-ע א- / ה ל- ב- / ה-
------------------------
מדוע את / ה לא בא / ה? 0 hu--- -uzman.h_ l_ h______h- l- h-z-a-.-------------hu lo huzman.
אני--א בא --ה--- א-ן -י ז--.
___ ל_ ב_ / ה כ_ א__ ל_ ז____
-נ- ל- ב- / ה כ- א-ן ל- ז-ן-
------------------------------
אני לא בא / ה כי אין לי זמן. 0 h---o hu--a-.h_ l_ h______h- l- h-z-a-.-------------hu lo huzman.
מדו- -ת-/----א-נ--אר----?
____ א_ / ה ל_ נ____ / ת__
-ד-ע א- / ה ל- נ-ש-ר / ת-
---------------------------
מדוע את / ה לא נישאר / ת? 0 h- -o b---------o ---m-n.h_ l_ b_ k_ h_ l_ h______h- l- b- k- h- l- h-z-a-.-------------------------hu lo ba ki hu lo huzman.
-נ- ----------לעבוד-
___ מ____ / ה ל______
-נ- מ-כ-ח / ה ל-ב-ד-
----------------------
אני מוכרח / ה לעבוד. 0 h- l- -a k---u ---hu--an.h_ l_ b_ k_ h_ l_ h______h- l- b- k- h- l- h-z-a-.-------------------------hu lo ba ki hu lo huzman.
-ני ל- ---- / - -י אנ- מ-----/ ---עב-ד-
___ ל_ נ___ / ת כ_ א__ מ____ / ה ל______
-נ- ל- נ-א- / ת כ- א-י מ-כ-ח / ה ל-ב-ד-
-----------------------------------------
אני לא נשאר / ת כי אני מוכרח / ה לעבוד. 0 h--lo -a -i--u-l--h-z--n.h_ l_ b_ k_ h_ l_ h______h- l- b- k- h- l- h-z-a-.-------------------------hu lo ba ki hu lo huzman.
En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell.
El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge.
Ens fem més creatius i flexibles.
Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes.
La memòria s'exercita aprenent.
Com més aprenem, millor funciona.
Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament.
Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular.
Així en resolen els problemes amb major celeritat.
Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió.
Però com es decideixen depèn també de les llengües.
Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions.
Els científics han experimentat això amb diversos subjectes.
Tots els individus de l'experiment eren bilingües.
A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua.
En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta.
La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema.
Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives.
Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra.
Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes.
I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien!
Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc.
En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura.
Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes.
També llavors es va fer visible una clara diferència.
Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents.
Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna.
Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...