Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   he ‫לתרץ משהו 2‬

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

‫76 [שבעים ושש]‬

76 [shiv'im w'shesh]

‫לתרץ משהו 2‬

letarets mashehu 2

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Per què no vas venir? ‫ל-ה-לא ב--?‬ ‫___ ל_ ב____ ‫-מ- ל- ב-ת-‬ ------------- ‫למה לא באת?‬ 0
l--a---- ---h-hu-2 l_______ m______ 2 l-t-r-t- m-s-e-u 2 ------------------ letarets mashehu 2
Estava malalt / -a. ‫--י-- ---ה-‬ ‫_____ ח_____ ‫-י-ת- ח-ל-.- ------------- ‫הייתי חולה.‬ 0
l-tare---mashe-- 2 l_______ m______ 2 l-t-r-t- m-s-e-u 2 ------------------ letarets mashehu 2
No vaig venir perquè estava malalt / -a. ‫---ב-ת---- -י--י--ולה.‬ ‫__ ב___ כ_ ה____ ח_____ ‫-א ב-ת- כ- ה-י-י ח-ל-.- ------------------------ ‫לא באתי כי הייתי חולה.‬ 0
lam-h l--b--------a? l____ l_ b__________ l-m-h l- b-'-/-a-t-? -------------------- lamah lo ba't/ba'ta?
Per què no va venir (ella)? ‫--וע-היא -- ב---‬ ‫____ ה__ ל_ ב____ ‫-ד-ע ה-א ל- ב-ה-‬ ------------------ ‫מדוע היא לא באה?‬ 0
hai---x--eh/x-la-. h____ x___________ h-i-i x-l-h-x-l-h- ------------------ haiti xoleh/xolah.
Estava cansada. ‫היא ה--תה -י---.‬ ‫___ ה____ ע______ ‫-י- ה-י-ה ע-י-ה-‬ ------------------ ‫היא הייתה עייפה.‬ 0
ha--i--ol-h/xol--. h____ x___________ h-i-i x-l-h-x-l-h- ------------------ haiti xoleh/xolah.
No va venir perquè estava cansada. ‫הי- לא---ה כ--ה-א--יית- עי-פ-.‬ ‫___ ל_ ב__ כ_ ה__ ה____ ע______ ‫-י- ל- ב-ה כ- ה-א ה-י-ה ע-י-ה-‬ -------------------------------- ‫היא לא באה כי היא הייתה עייפה.‬ 0
hai---xo-eh/x-l-h. h____ x___________ h-i-i x-l-h-x-l-h- ------------------ haiti xoleh/xolah.
Per què no ha vingut (ell)? ‫--וע-הו--ל- בא?‬ ‫____ ה__ ל_ ב___ ‫-ד-ע ה-א ל- ב-?- ----------------- ‫מדוע הוא לא בא?‬ 0
l--ba--i k- --i-i ---e---ol-h. l_ b____ k_ h____ x___________ l- b-'-i k- h-i-i x-l-h-x-l-h- ------------------------------ lo ba'ti ki haiti xoleh/xolah.
No en tenia ganes. ‫---הת--- לו-‬ ‫__ ה____ ל___ ‫-א ה-ח-ק ל-.- -------------- ‫לא התחשק לו.‬ 0
m-du-a--i lo-ba'--? m_____ h_ l_ b_____ m-d-'- h- l- b-'-h- ------------------- madu'a hi lo ba'ah?
No ha vingut perquè no en tenia ganes. ‫--א-----א -י-לא--תח-ק-לו-‬ ‫___ ל_ ב_ כ_ ל_ ה____ ל___ ‫-ו- ל- ב- כ- ל- ה-ח-ק ל-.- --------------------------- ‫הוא לא בא כי לא התחשק לו.‬ 0
h- --i----a----h. h_ h_____ a______ h- h-i-a- a-e-a-. ----------------- hi haitah ayefah.
Per què no heu vingut? ‫מד-- -----ת- ---?‬ ‫____ ל_ ב___ / ן__ ‫-ד-ע ל- ב-ת- / ן-‬ ------------------- ‫מדוע לא באתם / ן?‬ 0
h- hai-a- -ye-a-. h_ h_____ a______ h- h-i-a- a-e-a-. ----------------- hi haitah ayefah.
El cotxe se’ns va espatllar. ‫ה-כ-נ-ת של-- מ----לת.‬ ‫_______ ש___ מ________ ‫-מ-ו-י- ש-נ- מ-ו-ק-ת-‬ ----------------------- ‫המכונית שלנו מקולקלת.‬ 0
hi-h-it-h a-e-ah. h_ h_____ a______ h- h-i-a- a-e-a-. ----------------- hi haitah ayefah.
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. ‫לא---נ- כי המכ-נית -לנ- -קו-ק-ת.‬ ‫__ ב___ כ_ ה______ ש___ מ________ ‫-א ב-נ- כ- ה-כ-נ-ת ש-נ- מ-ו-ק-ת-‬ ---------------------------------- ‫לא באנו כי המכונית שלנו מקולקלת.‬ 0
h- ---b---h-k- ---haitah a----h. h_ l_ b____ k_ h_ h_____ a______ h- l- b-'-h k- h- h-i-a- a-e-a-. -------------------------------- hi lo ba'ah ki hi haitah ayefah.
Per què no ha vingut la gent? ‫מ--ע--אנ-ים-ל---א--‬ ‫____ ה_____ ל_ ב____ ‫-ד-ע ה-נ-י- ל- ב-ו-‬ --------------------- ‫מדוע האנשים לא באו?‬ 0
ma--'a-h---o-ba? m_____ h_ l_ b__ m-d-'- h- l- b-? ---------------- madu'a hu lo ba?
Han perdut el tren. ‫הם --ן א-חר- לר-ב-.‬ ‫__ / ן א____ ל______ ‫-ם / ן א-ח-ו ל-כ-ת-‬ --------------------- ‫הם / ן איחרו לרכבת.‬ 0
l--hitxa-heq --. l_ h________ l__ l- h-t-a-h-q l-. ---------------- lo hitxasheq lo.
No han vingut perquè han perdut el tren. ‫ה- ------ באו,--י הם-/-- ---ר- לר-ב--‬ ‫__ / ן ל_ ב___ כ_ ה_ / ן א____ ל______ ‫-ם / ן ל- ב-ו- כ- ה- / ן א-ח-ו ל-כ-ת-‬ --------------------------------------- ‫הם / ן לא באו, כי הם / ן איחרו לרכבת.‬ 0
lo-h-t--sh-q-l-. l_ h________ l__ l- h-t-a-h-q l-. ---------------- lo hitxasheq lo.
Per què no has vingut? ‫-ד-ע לא-ב--?‬ ‫____ ל_ ב____ ‫-ד-ע ל- ב-ת-‬ -------------- ‫מדוע לא באת?‬ 0
l- --txa---q-lo. l_ h________ l__ l- h-t-a-h-q l-. ---------------- lo hitxasheq lo.
No podia. ‫--ה ל---ס-ר-‬ ‫___ ל_ א_____ ‫-י- ל- א-ו-.- -------------- ‫היה לי אסור.‬ 0
hu -- ba--- lo-----asheq-lo. h_ l_ b_ k_ l_ h________ l__ h- l- b- k- l- h-t-a-h-q l-. ---------------------------- hu lo ba ki lo hitxasheq lo.
No he vingut perquè no podia fer-ho. ‫ל---א-- כי---ה -י --ור.‬ ‫__ ב___ כ_ ה__ ל_ א_____ ‫-א ב-ת- כ- ה-ה ל- א-ו-.- ------------------------- ‫לא באתי כי היה לי אסור.‬ 0
h--lo-b- --------txa--e--l-. h_ l_ b_ k_ l_ h________ l__ h- l- b- k- l- h-t-a-h-q l-. ---------------------------- hu lo ba ki lo hitxasheq lo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...