Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   lv kaut ko pamatot 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [septiņdesmit seši]

kaut ko pamatot 2

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Per què no vas venir? K---c--u-ne--nā-i? K____ t_ n________ K-p-c t- n-a-n-c-? ------------------ Kāpēc tu neatnāci? 0
Estava malalt / -a. Es--iju--li-a. E_ b___ s_____ E- b-j- s-i-a- -------------- Es biju slima. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. E- n----ā--, j- bi-- --i-a. E_ n________ j_ b___ s_____ E- n-a-n-c-, j- b-j- s-i-a- --------------------------- Es neatnācu, jo biju slima. 0
Per què no va venir (ella)? K---- -iņ--neatn--a? K____ v___ n________ K-p-c v-ņ- n-a-n-c-? -------------------- Kāpēc viņa neatnāca? 0
Estava cansada. V--a-bij- -----u-i. V___ b___ n________ V-ņ- b-j- n-g-r-s-. ------------------- Viņa bija nogurusi. 0
No va venir perquè estava cansada. V-ņ-----tn-ca,--o bi-a-----r---. V___ n________ j_ b___ n________ V-ņ- n-a-n-c-, j- b-j- n-g-r-s-. -------------------------------- Viņa neatnāca, jo bija nogurusi. 0
Per què no ha vingut (ell)? K--ē- v-ņ- --at--c-? K____ v___ n________ K-p-c v-ņ- n-a-n-c-? -------------------- Kāpēc viņš neatnāca? 0
No en tenia ganes. Viņam----ija v-l---nās. V____ n_____ v_________ V-ņ-m n-b-j- v-l-š-n-s- ----------------------- Viņam nebija vēlēšanās. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Vi----ea--āca, j- -iņ-m-ne-i-a--ē---anā-. V___ n________ j_ v____ n_____ v_________ V-ņ- n-a-n-c-, j- v-ņ-m n-b-j- v-l-š-n-s- ----------------------------------------- Viņš neatnāca, jo viņam nebija vēlēšanās. 0
Per què no heu vingut? Kā-ēc-jūs--ea----ā-? K____ j__ n_________ K-p-c j-s n-a-n-c-t- -------------------- Kāpēc jūs neatnācāt? 0
El cotxe se’ns va espatllar. M--- -a---a-sap-ī-a. M___ m_____ s_______ M-s- m-š-n- s-p-ī-a- -------------------- Mūsu mašīna saplīsa. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Mēs--ea---c--- j- m-su ---īna s-p-īs-. M__ n_________ j_ m___ m_____ s_______ M-s n-a-n-c-m- j- m-s- m-š-n- s-p-ī-a- -------------------------------------- Mēs neatnācām, jo mūsu mašīna saplīsa. 0
Per què no ha vingut la gent? K-p-- ļa--i--neat----? K____ ļ_____ n________ K-p-c ļ-u-i- n-a-n-c-? ---------------------- Kāpēc ļaudis neatnāca? 0
Han perdut el tren. V-ņi--o--v-j--v-l----u. V___ n_______ v________ V-ņ- n-k-v-j- v-l-i-n-. ----------------------- Viņi nokavēja vilcienu. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. Vi-- n-at----- -o--o-a--j- v---ie--. V___ n________ j_ n_______ v________ V-ņ- n-a-n-c-, j- n-k-v-j- v-l-i-n-. ------------------------------------ Viņi neatnāca, jo nokavēja vilcienu. 0
Per què no has vingut? Kāpē- t- -ea-nāci? K____ t_ n________ K-p-c t- n-a-n-c-? ------------------ Kāpēc tu neatnāci? 0
No podia. Es--e-rīks-ēju. E_ n___________ E- n-d-ī-s-ē-u- --------------- Es nedrīkstēju. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. Es-n--tn--u- -o-n--rī-st--u. E_ n________ j_ n___________ E- n-a-n-c-, j- n-d-ī-s-ē-u- ---------------------------- Es neatnācu, jo nedrīkstēju. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + letó (1-100) MP3 letó (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...