Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   nl Bijvoeglijke naamwoorden 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [tachtig]

Bijvoeglijke naamwoorden 3

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Ella té un gos. Z-- ---f----n-ho-d. Z__ h____ e__ h____ Z-j h-e-t e-n h-n-. ------------------- Zij heeft een hond. 0
El gos és gran. De--on--------ot. D_ h___ i_ g_____ D- h-n- i- g-o-t- ----------------- De hond is groot. 0
Té un gos gran. Zi--h-ef- --- -r-------d. Z__ h____ e__ g____ h____ Z-j h-e-t e-n g-o-e h-n-. ------------------------- Zij heeft een grote hond. 0
Ella té una casa. Zi- --ef---en--u--. Z__ h____ e__ h____ Z-j h-e-t e-n h-i-. ------------------- Zij heeft een huis. 0
La casa és petita. H----ui--i--kl-i-. H__ h___ i_ k_____ H-t h-i- i- k-e-n- ------------------ Het huis is klein. 0
Té una casa petita. Z-j --e-t-e-n---ei- ----. Z__ h____ e__ k____ h____ Z-j h-e-t e-n k-e-n h-i-. ------------------------- Zij heeft een klein huis. 0
Ell viu en un hotel. Hij ---n- i- ee--hot--. H__ w____ i_ e__ h_____ H-j w-o-t i- e-n h-t-l- ----------------------- Hij woont in een hotel. 0
L’hotel és barat. Het h---l -s--o-dk--p. H__ h____ i_ g________ H-t h-t-l i- g-e-k-o-. ---------------------- Het hotel is goedkoop. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. H-j -o--- in-e-n ----ko-p-h--e-. H__ w____ i_ e__ g_______ h_____ H-j w-o-t i- e-n g-e-k-o- h-t-l- -------------------------------- Hij woont in een goedkoop hotel. 0
Ell té un cotxe. Hij--e--t--e- auto. H__ h____ e__ a____ H-j h-e-t e-n a-t-. ------------------- Hij heeft een auto. 0
El cotxe és car. De-au-o i- -uu-. D_ a___ i_ d____ D- a-t- i- d-u-. ---------------- De auto is duur. 0
Té un cotxe car. Hi- -eef- e-- -u-e-a-to. H__ h____ e__ d___ a____ H-j h-e-t e-n d-r- a-t-. ------------------------ Hij heeft een dure auto. 0
Ell llegeix una novel•la. H-j leest een---m-n. H__ l____ e__ r_____ H-j l-e-t e-n r-m-n- -------------------- Hij leest een roman. 0
La novel•la és avorrida. D- --m-n -s---ai. D_ r____ i_ s____ D- r-m-n i- s-a-. ----------------- De roman is saai. 0
Llegeix una novel•la avorrida. Hij---est---- sa-ie -om-n. H__ l____ e__ s____ r_____ H-j l-e-t e-n s-a-e r-m-n- -------------------------- Hij leest een saaie roman. 0
Ella mira una pel•lícula. Zij--ij-t -aar-----film. Z__ k____ n___ e__ f____ Z-j k-j-t n-a- e-n f-l-. ------------------------ Zij kijkt naar een film. 0
La pel•lícula és emocionant. De fi----s -p-nnend. D_ f___ i_ s________ D- f-l- i- s-a-n-n-. -------------------- De film is spannend. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. Zi- kijkt-n-----en-spanne-d- -ilm. Z__ k____ n___ e__ s________ f____ Z-j k-j-t n-a- e-n s-a-n-n-e f-l-. ---------------------------------- Zij kijkt naar een spannende film. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...