Manual de conversa

ca Passat 1   »   mr भूतकाळ १

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

८१ [एक्याऐंशी]

81 [Ēkyā'ainśī]

भूतकाळ १

bhūtakāḷa 1

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
escriure ल---णे लि__ ल-ह-ण- ------ लिहिणे 0
b---a-ā-- 1 b________ 1 b-ū-a-ā-a 1 ----------- bhūtakāḷa 1
Ell va escriure una carta. त----े ए--पत्----हिल-. त्__ ए_ प__ लि___ त-य-न- ए- प-्- ल-ह-ल-. ---------------------- त्याने एक पत्र लिहिले. 0
b-ūt-k--a 1 b________ 1 b-ū-a-ā-a 1 ----------- bhūtakāḷa 1
I ella va escriure una postal. त------ -ार-ड--िह---. ति_ ए_ का__ लि___ त-न- ए- क-र-ड ल-ह-ल-. --------------------- तिने एक कार्ड लिहिले. 0
lihiṇē l_____ l-h-ṇ- ------ lihiṇē
llegir वा--े वा__ व-च-े ----- वाचणे 0
l-h-ṇē l_____ l-h-ṇ- ------ lihiṇē
Ell llegia una revista. त्या-- -- ----का-ि--वा---. त्__ ए_ नि_____ वा___ त-य-न- ए- न-य-क-ल-क व-च-े- -------------------------- त्याने एक नियतकालिक वाचले. 0
lihi-ē l_____ l-h-ṇ- ------ lihiṇē
I ella llegia un llibre. आण--त--े-एक-प-स-तक वाचले. आ_ ति_ ए_ पु___ वा___ आ-ि त-न- ए- प-स-त- व-च-े- ------------------------- आणि तिने एक पुस्तक वाचले. 0
t--n--ē----a-r--l-hi--. t____ ē__ p____ l______ t-ā-ē ē-a p-t-a l-h-l-. ----------------------- tyānē ēka patra lihilē.
prendre / agafar घे-े घे_ घ-ण- ---- घेणे 0
t-ān---k--p-t----ihilē. t____ ē__ p____ l______ t-ā-ē ē-a p-t-a l-h-l-. ----------------------- tyānē ēka patra lihilē.
Ell va prendre un cigarret. त-य---------गा-े- घेत-ी. त्__ ए_ सि___ घे___ त-य-न- ए- स-ग-र-ट घ-त-ी- ------------------------ त्याने एक सिगारेट घेतली. 0
t---ē------atr---i-il-. t____ ē__ p____ l______ t-ā-ē ē-a p-t-a l-h-l-. ----------------------- tyānē ēka patra lihilē.
Ella va agafar un tros de xocolata. त--े च-क-ेटचा--क-त---ा घ-तला. ति_ चॉ____ ए_ तु__ घे___ त-न- च-क-े-च- ए- त-क-ा घ-त-ा- ----------------------------- तिने चॉकलेटचा एक तुकडा घेतला. 0
Tinē --a kār----i-i-ē. T___ ē__ k____ l______ T-n- ē-a k-r-a l-h-l-. ---------------------- Tinē ēka kārḍa lihilē.
Ell era infidel, però ella era fidel. तो---ईम-न --त----ण--ी-प----ा-ि- -ो-ी. तो बे___ हो__ प_ ती प्____ हो__ त- ब-ई-ा- ह-त-, प- त- प-र-म-ण-क ह-त-. ------------------------------------- तो बेईमान होता, पण ती प्रामाणिक होती. 0
Ti-ē ē-a -ār-a---hilē. T___ ē__ k____ l______ T-n- ē-a k-r-a l-h-l-. ---------------------- Tinē ēka kārḍa lihilē.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. तो ---ी होता---ण त- -े--ती--ोती. तो आ__ हो__ प_ ती मे___ हो__ त- आ-श- ह-त-, प- त- म-ह-त- ह-त-. -------------------------------- तो आळशी होता, पण ती मेहनती होती. 0
Tinē-ēka--ā--a l---l-. T___ ē__ k____ l______ T-n- ē-a k-r-a l-h-l-. ---------------------- Tinē ēka kārḍa lihilē.
Ell era pobre, però ella era rica. त- गर---ह-ता- -ण--ी-----मंत -ोती. तो ग__ हो__ प_ ती श्___ हो__ त- ग-ी- ह-त-, प- त- श-र-म-त ह-त-. --------------------------------- तो गरीब होता, पण ती श्रीमंत होती. 0
V-ca-ē V_____ V-c-ṇ- ------ Vācaṇē
Ell no tenia diners, sinó deutes. त्य-च-या-डे-प-स- नव--त-----्त----ज-----. त्_____ पै_ न____ फ__ क__ हो__ त-य-च-य-क-े प-स- न-्-त-, फ-्- क-्- ह-त-. ---------------------------------------- त्याच्याकडे पैसे नव्हते, फक्त कर्ज होते. 0
Vāc--ē V_____ V-c-ṇ- ------ Vācaṇē
Ell no tenia sort, sinó mala sort. त-या-्-ाक-े --दैव-नव्-त-- -क्---ु---ै----त-. त्_____ सु__ न____ फ__ दु___ हो__ त-य-च-य-क-े स-द-व न-्-त-, फ-्- द-र-द-व ह-त-. -------------------------------------------- त्याच्याकडे सुदैव नव्हते, फक्त दुर्दैव होते. 0
Vāca-ē V_____ V-c-ṇ- ------ Vācaṇē
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. त्-ाच्-ा-ड--य---व----, फक-त अप-श -ो--. त्_____ य_ न____ फ__ अ___ हो__ त-य-च-य-क-े य- न-्-त-, फ-्- अ-य- ह-त-. -------------------------------------- त्याच्याकडे यश नव्हते, फक्त अपयश होते. 0
ty-nē ē-a n--a-ak--i-a -ācal-. t____ ē__ n___________ v______ t-ā-ē ē-a n-y-t-k-l-k- v-c-l-. ------------------------------ tyānē ēka niyatakālika vācalē.
Ell no era feliç, sinó infeliç. तो स--ुष-ट -व्---- त--असंत--्ट -ो-ा. तो सं___ न____ त_ अ____ हो__ त- स-त-ष-ट न-्-त-, त- अ-ं-ु-्- ह-त-. ------------------------------------ तो संतुष्ट नव्हता, तर असंतुष्ट होता. 0
t-ā-- ēk----ya-akālik---āc-l-. t____ ē__ n___________ v______ t-ā-ē ē-a n-y-t-k-l-k- v-c-l-. ------------------------------ tyānē ēka niyatakālika vācalē.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. त- -नं-ी -व्--ा,-त- उ-ास-हो-ा. तो आ__ न____ त_ उ__ हो__ त- आ-ं-ी न-्-त-, त- उ-ा- ह-त-. ------------------------------ तो आनंदी नव्हता, तर उदास होता. 0
ty----ēka ni-at-k--ika v-c-l-. t____ ē__ n___________ v______ t-ā-ē ē-a n-y-t-k-l-k- v-c-l-. ------------------------------ tyānē ēka niyatakālika vācalē.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. त- म---र-पू-----व्ह-ा, त- -ैर----च- ह---. तो मै_____ न____ त_ वै____ हो__ त- म-त-र-प-र-ण न-्-त-, त- व-र-ा-ा-ा ह-त-. ----------------------------------------- तो मैत्रीपूर्ण नव्हता, तर वैरभावाचा होता. 0
Ā-- ti-ē-ē-a pus-ak--------. Ā__ t___ ē__ p______ v______ Ā-i t-n- ē-a p-s-a-a v-c-l-. ---------------------------- Āṇi tinē ēka pustaka vācalē.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + marathi (1-100) MP3 marathi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...