Manual de conversa

ca Passat 2   »   am ያለፈው ውጥረት 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [ሰማንያ ሁለት]

82 [ሰማንያ ሁለት]

ያለፈው ውጥረት 2

halafī gīzē 2

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? ለአ--ላ---መ-ወ--ነበረ-ህ/-? ለ______ መ___ ነ_______ ለ-ን-ላ-ስ መ-ወ- ነ-ረ-ህ-ሽ- --------------------- ለአንቡላንስ መደወል ነበረብህ/ሽ? 0
h-la-ī-gīzē 2 h_____ g___ 2 h-l-f- g-z- 2 ------------- halafī gīzē 2
Havies de trucar al metge? ለ--ተ- መደወ--ነ---ህ/-? ለ____ መ___ ነ_______ ለ-ክ-ር መ-ወ- ነ-ረ-ህ-ሽ- ------------------- ለዶክተር መደወል ነበረብህ/ሽ? 0
hala----ī-ē 2 h_____ g___ 2 h-l-f- g-z- 2 ------------- halafī gīzē 2
Havies de trucar a la policia? ለፖ---መ--ል ነ-ረ-ህ/-? ለ___ መ___ ነ_______ ለ-ሊ- መ-ወ- ነ-ረ-ህ-ሽ- ------------------ ለፖሊስ መደወል ነበረብህ/ሽ? 0
l--ān-b--a--s--m-d-w-l- -e-e--b-h---hi? l_____________ m_______ n______________ l-’-n-b-l-n-s- m-d-w-l- n-b-r-b-h-/-h-? --------------------------------------- le’ānibulanisi medeweli neberebihi/shi?
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. ስ-ክ ----አ-ዎ---አ-- ነበ--። ስ__ ቁ__ አ____ አ__ ነ____ ስ-ክ ቁ-ሩ አ-ዎ-? አ-ን ነ-ረ-። ----------------------- ስልክ ቁጥሩ አለዎት? አሁን ነበረኝ። 0
l----ib--ani-i--e-ew-li neber------s--? l_____________ m_______ n______________ l-’-n-b-l-n-s- m-d-w-l- n-b-r-b-h-/-h-? --------------------------------------- le’ānibulanisi medeweli neberebihi/shi?
Té l’adreça? Fa no res la tenia. አ--ሻ--አ-ዎት? አሁ--ነበረ-። አ____ አ____ አ__ ነ____ አ-ራ-ው አ-ዎ-? አ-ን ነ-ረ-። --------------------- አድራሻው አለዎት? አሁን ነበረኝ። 0
l---nibu--nis- -e-ewe-i-n-b-r-bi-i/s-i? l_____________ m_______ n______________ l-’-n-b-l-n-s- m-d-w-l- n-b-r-b-h-/-h-? --------------------------------------- le’ānibulanisi medeweli neberebihi/shi?
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. የ-ተማው-ካ-ታ--ለ-ት?-አሁ--ነ-ረኝ። የ____ ካ__ አ____ አ__ ነ____ የ-ተ-ው ካ-ታ አ-ዎ-? አ-ን ነ-ረ-። ------------------------- የከተማው ካርታ አለዎት? አሁን ነበረኝ። 0
l-----ter---e--w--i--eb-r--i---s-i? l_________ m_______ n______________ l-d-k-t-r- m-d-w-l- n-b-r-b-h-/-h-? ----------------------------------- ledokiteri medeweli neberebihi/shi?
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. እሱ -ሰኣ- --- -- በሰ---መም-- -ልቻለ-። እ_ በ___ መ__ እ_ በ___ መ___ አ_____ እ- በ-ኣ- መ-? እ- በ-ኣ- መ-ጣ- አ-ቻ-ም- ------------------------------- እሱ በሰኣቱ መጣ? እሱ በሰኣቱ መምጣት አልቻለም። 0
l--o-i---- mede--l----b-re-ih-/-hi? l_________ m_______ n______________ l-d-k-t-r- m-d-w-l- n-b-r-b-h-/-h-? ----------------------------------- ledokiteri medeweli neberebihi/shi?
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. እ---ን--- አ-ኘ-- -ሱ -ንገ-ን----- --ቻለም። እ_ መ____ አ____ እ_ መ____ ማ___ አ_____ እ- መ-ገ-ን አ-ኘ-? እ- መ-ገ-ን ማ-ኘ- አ-ቻ-ም- ----------------------------------- እሱ መንገዱን አገኘው? እሱ መንገዱን ማግኘት አልቻለም። 0
l--o--teri------e---n--e--b--i/shi? l_________ m_______ n______________ l-d-k-t-r- m-d-w-l- n-b-r-b-h-/-h-? ----------------------------------- ledokiteri medeweli neberebihi/shi?
T’entenia? No em podia entendre. እሱ---ዳካ-- -ሱ-ሊረዳ---ል-ለም። እ_ ይ_____ እ_ ሊ___ አ_____ እ- ይ-ዳ-ል- እ- ሊ-ዳ- አ-ቻ-ም- ------------------------ እሱ ይረዳካል? እሱ ሊረዳኝ አልቻለም። 0
l-po-ī-----dewe-- -eb---bi---s--? l_______ m_______ n______________ l-p-l-s- m-d-w-l- n-b-r-b-h-/-h-? --------------------------------- lepolīsi medeweli neberebihi/shi?
Per què no vas poder arribar a l’hora? ለም--- ነው በ--ቱ-ል-መ--- ያልቻ------? ለ____ ነ_ በ___ ል_____ ያ_________ ለ-ን-ን ነ- በ-ኣ- ል-መ-/- ያ-ቻ-ከ-/-ው- ------------------------------- ለምንድን ነው በሰኣቱ ልትመጣ/ጪ ያልቻልከው/ሽው? 0
le-o-ī---me--w-------e-eb-h-/--i? l_______ m_______ n______________ l-p-l-s- m-d-w-l- n-b-r-b-h-/-h-? --------------------------------- lepolīsi medeweli neberebihi/shi?
Per què no vas poder trobar el camí? ለምን-ን-ነው-መንገ-ን ል-ገ--- ያልቻ-ከ-/ሽ-? ለ____ ነ_ መ____ ል_____ ያ_________ ለ-ን-ን ነ- መ-ገ-ን ል-ገ-/- ያ-ቻ-ከ-/-ው- -------------------------------- ለምንድን ነው መንገዱን ልታገኝ/ኚ ያልቻልከው/ሽው? 0
l----īsi --dewe-----ber-b-----hi? l_______ m_______ n______________ l-p-l-s- m-d-w-l- n-b-r-b-h-/-h-? --------------------------------- lepolīsi medeweli neberebihi/shi?
Per què no el podies entendre? ለ---ን ነው-እ---መረ-ት ያ---ከው/ሽ-? ለ____ ነ_ እ__ መ___ ያ_________ ለ-ን-ን ነ- እ-ን መ-ዳ- ያ-ቻ-ከ-/-ው- ---------------------------- ለምንድን ነው እሱን መረዳት ያልቻልከው/ሽው? 0
s--iki-k’-t’--- -lew-ti---huni-neb--eny-. s_____ k_______ ā_______ ā____ n_________ s-l-k- k-u-’-r- ā-e-o-i- ā-u-i n-b-r-n-i- ----------------------------------------- siliki k’ut’iru ālewoti? āhuni neberenyi.
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. በ--- --ጣት-ያ-ቻል--ት-ም---ት --ቶቢ- ስ--ነበረ-ነ-። በ___ መ___ ያ______ ም____ አ____ ስ_____ ነ__ በ-ኣ- መ-ጣ- ያ-ቻ-ኩ-ት ም-ን-ት አ-ቶ-ስ ስ-ል-በ- ነ-። ---------------------------------------- በሰኣቱ መምጣት ያልቻልኩበት ምክንያት አውቶቢስ ስላልነበረ ነው። 0
s----- ----’-r--ā----t-? āh--i ne-e-e-yi. s_____ k_______ ā_______ ā____ n_________ s-l-k- k-u-’-r- ā-e-o-i- ā-u-i n-b-r-n-i- ----------------------------------------- siliki k’ut’iru ālewoti? āhuni neberenyi.
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. መ--ዱን -ግ-ት--ል---በ--የ-----ርታ-ስ----ረ--ነ-። መ____ ማ___ ያ______ የ___ ካ__ ስ______ ነ__ መ-ገ-ን ማ-ኘ- ያ-ቻ-ኩ-ት የ-ተ- ካ-ታ ስ-ል-በ-ኝ ነ-። --------------------------------------- መንገዱን ማግኘት ያልቻልኩበት የከተማ ካርታ ስላልነበረኝ ነው። 0
s------k-u--i-u-āle-ot----h--i-n-b-re-y-. s_____ k_______ ā_______ ā____ n_________ s-l-k- k-u-’-r- ā-e-o-i- ā-u-i n-b-r-n-i- ----------------------------------------- siliki k’ut’iru ālewoti? āhuni neberenyi.
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. እ-ን -ልተ--ሁበ- ሙ--ው በጣ- -ጮ- -ለነ---ነ--። እ__ ያ_______ ሙ___ በ__ ይ__ ስ____ ነ_ ። እ-ን ያ-ተ-ዳ-በ- ሙ-ቃ- በ-ም ይ-ህ ስ-ነ-ረ ነ- ። ------------------------------------ እሱን ያልተረዳሁበት ሙዚቃው በጣም ይጮህ ስለነበረ ነው ። 0
ā---a----- ālewoti----u-i------e-y-. ā_________ ā_______ ā____ n_________ ā-i-a-h-w- ā-e-o-i- ā-u-i n-b-r-n-i- ------------------------------------ ādirashawi ālewoti? āhuni neberenyi.
Vaig haver de prendre un taxi. ታ-ሲ ----ነ-ረ--። ታ__ መ__ ነ_____ ታ-ሲ መ-ዝ ነ-ረ-ኝ- -------------- ታክሲ መያዝ ነበረብኝ። 0
ā-i-as------le-o-i---h-ni---b-re---. ā_________ ā_______ ā____ n_________ ā-i-a-h-w- ā-e-o-i- ā-u-i n-b-r-n-i- ------------------------------------ ādirashawi ālewoti? āhuni neberenyi.
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. የ--ማ-ካ-ታ----ት ነ-ረ-ኝ። የ___ ካ__ መ___ ነ_____ የ-ተ- ካ-ታ መ-ዛ- ነ-ረ-ኝ- -------------------- የከተማ ካርታ መግዛት ነበረብኝ። 0
ād-ras-aw--āle--ti?-ā-un--n--er---i. ā_________ ā_______ ā____ n_________ ā-i-a-h-w- ā-e-o-i- ā-u-i n-b-r-n-i- ------------------------------------ ādirashawi ālewoti? āhuni neberenyi.
Vaig haver d’apagar la ràdio. ራ--ው--መዝ-ት --ረ--። ራ____ መ___ ነ_____ ራ-ዮ-ን መ-ጋ- ነ-ረ-ኝ- ----------------- ራድዮውን መዝጋት ነበረብኝ። 0
ye---e--w- --r--a ā-ewo-i-----n--n-b--eny-. y_________ k_____ ā_______ ā____ n_________ y-k-t-m-w- k-r-t- ā-e-o-i- ā-u-i n-b-r-n-i- ------------------------------------------- yeketemawi karita ālewoti? āhuni neberenyi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!