Manual de conversa

ca Passat 3   »   bg Минало време 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [осемдесет и три]

83 [osemdeset i tri]

Минало време 3

Minalo vreme 3

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
trucar зв-н- / --аж--- се-п- -е-ефона з____ / о______ с_ п_ т_______ з-ъ-я / о-а-д-м с- п- т-л-ф-н- ------------------------------ звъня / обаждам се по телефона 0
M--al- -rem--3 M_____ v____ 3 M-n-l- v-e-e 3 -------------- Minalo vreme 3
He trucat. Аз-з---я- п- те-е-о-а. А_ з_____ п_ т________ А- з-ъ-я- п- т-л-ф-н-. ---------------------- Аз звънях по телефона. 0
Mi-a-o vrem- 3 M_____ v____ 3 M-n-l- v-e-e 3 -------------- Minalo vreme 3
He trucat per telèfon tota l’estona. Г---рих-по --лефона -рез ц-л-т- -ре--. Г______ п_ т_______ п___ ц_____ в_____ Г-в-р-х п- т-л-ф-н- п-е- ц-л-т- в-е-е- -------------------------------------- Говорих по телефона през цялото време. 0
zv-nya-- o-a-hd-- -e p- ---efo-a z_____ / o_______ s_ p_ t_______ z-y-y- / o-a-h-a- s- p- t-l-f-n- -------------------------------- zvynya / obazhdam se po telefona
preguntar П-т-м П____ П-т-м ----- Питам 0
z-y--a-- o-az---m -e-p--t--efona z_____ / o_______ s_ p_ t_______ z-y-y- / o-a-h-a- s- p- t-l-f-n- -------------------------------- zvynya / obazhdam se po telefona
Li he preguntat. Аз-пи-ах. А_ п_____ А- п-т-х- --------- Аз питах. 0
z-y--a - o-a-hda--s- -o ---e--na z_____ / o_______ s_ p_ t_______ z-y-y- / o-a-h-a- s- p- t-l-f-n- -------------------------------- zvynya / obazhdam se po telefona
Sempre he preguntat. А- ----о-нно п---х. А_ п________ п_____ А- п-с-о-н-о п-т-х- ------------------- Аз постоянно питах. 0
A---v-n-akh p-----efona. A_ z_______ p_ t________ A- z-y-y-k- p- t-l-f-n-. ------------------------ Az zvynyakh po telefona.
explicar Раз-азвам Р________ Р-з-а-в-м --------- Разказвам 0
A------y-kh p--t-l-f-n-. A_ z_______ p_ t________ A- z-y-y-k- p- t-l-f-n-. ------------------------ Az zvynyakh po telefona.
Li he explicat. Аз-р-зк---а-. А_ р_________ А- р-з-а-в-х- ------------- Аз разказвах. 0
A- --ynyak- -- ----f-n-. A_ z_______ p_ t________ A- z-y-y-k- p- t-l-f-n-. ------------------------ Az zvynyakh po telefona.
Li he explicat tota la història. Аз-ра-ка-а- -ял--- -с-ор-я. А_ р_______ ц_____ и_______ А- р-з-а-а- ц-л-т- и-т-р-я- --------------------------- Аз разказах цялата история. 0
G-vo-i-h -- --l--ona --ez -sy--ot- -reme. G_______ p_ t_______ p___ t_______ v_____ G-v-r-k- p- t-l-f-n- p-e- t-y-l-t- v-e-e- ----------------------------------------- Govorikh po telefona prez tsyaloto vreme.
estudiar Уча У__ У-а --- Уча 0
G-v--i-- p- te---o----rez t-y-l-to-vrem-. G_______ p_ t_______ p___ t_______ v_____ G-v-r-k- p- t-l-f-n- p-e- t-y-l-t- v-e-e- ----------------------------------------- Govorikh po telefona prez tsyaloto vreme.
He estudiat. А--у--х. А_ у____ А- у-и-. -------- Аз учих. 0
G-----kh -o--e-e-on--p-e--t---lot------e. G_______ p_ t_______ p___ t_______ v_____ G-v-r-k- p- t-l-f-n- p-e- t-y-l-t- v-e-e- ----------------------------------------- Govorikh po telefona prez tsyaloto vreme.
He estudiat tot el vespre. Аз--чи- -яла--е-ер. А_ у___ ц___ в_____ А- у-и- ц-л- в-ч-р- ------------------- Аз учих цяла вечер. 0
P-tam P____ P-t-m ----- Pitam
treballar Раб--я Р_____ Р-б-т- ------ Работя 0
Pi--m P____ P-t-m ----- Pitam
He treballat. А- р-б-т--. А_ р_______ А- р-б-т-х- ----------- Аз работих. 0
Pi--m P____ P-t-m ----- Pitam
He treballat tot el dia. А- --б---х цял-де-. А_ р______ ц__ д___ А- р-б-т-х ц-л д-н- ------------------- Аз работих цял ден. 0
A- pi----. A_ p______ A- p-t-k-. ---------- Az pitakh.
menjar Я- Я_ Я- -- Ям 0
A-------h. A_ p______ A- p-t-k-. ---------- Az pitakh.
He menjat. Аз--до-. А_ я____ А- я-о-. -------- Аз ядох. 0
Az -----h. A_ p______ A- p-t-k-. ---------- Az pitakh.
M’he menjat tot el menjar. А--и---ох--си-ка-а х-ана. А_ и_____ в_______ х_____ А- и-я-о- в-и-к-т- х-а-а- ------------------------- Аз изядох всичката храна. 0
Az-p-----a----p-----. A_ p_________ p______ A- p-s-o-a-n- p-t-k-. --------------------- Az postoyanno pitakh.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!