Manual de conversa

ca Passat 3   »   ja 過去形 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [八十三]

83 [Yasomi]

過去形 3

kako katachi 3

Tria com vols veure la traducció:   
català japonès Engegar Més
trucar 電話する 電話する 電話する 電話する 電話する 0
ka-- ka-ac-i-3 k___ k______ 3 k-k- k-t-c-i 3 -------------- kako katachi 3
He trucat. 電話した 。 電話した 。 電話した 。 電話した 。 電話した 。 0
k-----a--c---3 k___ k______ 3 k-k- k-t-c-i 3 -------------- kako katachi 3
He trucat per telèfon tota l’estona. ずっと 電話していた 。 ずっと 電話していた 。 ずっと 電話していた 。 ずっと 電話していた 。 ずっと 電話していた 。 0
d--wa -u-u d____ s___ d-n-a s-r- ---------- denwa suru
preguntar 質問する 質問する 質問する 質問する 質問する 0
d-n-a ---u d____ s___ d-n-a s-r- ---------- denwa suru
Li he preguntat. 質問した 。 質問した 。 質問した 。 質問した 。 質問した 。 0
de-wa s--u d____ s___ d-n-a s-r- ---------- denwa suru
Sempre he preguntat. いつも 質問した 。 いつも 質問した 。 いつも 質問した 。 いつも 質問した 。 いつも 質問した 。 0
de-w--shi--. d____ s_____ d-n-a s-i-a- ------------ denwa shita.
explicar 語る 語る 語る 語る 語る 0
den-a---it-. d____ s_____ d-n-a s-i-a- ------------ denwa shita.
Li he explicat. 語った 。 語った 。 語った 。 語った 。 語った 。 0
d-n-- s-ita. d____ s_____ d-n-a s-i-a- ------------ denwa shita.
Li he explicat tota la història. お話 すべてを 語った 。 お話 すべてを 語った 。 お話 すべてを 語った 。 お話 すべてを 語った 。 お話 すべてを 語った 。 0
zutt- -enw----i-e-i-a. z____ d____ s____ i___ z-t-o d-n-a s-i-e i-a- ---------------------- zutto denwa shite ita.
estudiar 学ぶ 学ぶ 学ぶ 学ぶ 学ぶ 0
zutt----n-a s-it-----. z____ d____ s____ i___ z-t-o d-n-a s-i-e i-a- ---------------------- zutto denwa shite ita.
He estudiat. 学んだ 。 学んだ 。 学んだ 。 学んだ 。 学んだ 。 0
zu-t---e--a--h----it-. z____ d____ s____ i___ z-t-o d-n-a s-i-e i-a- ---------------------- zutto denwa shite ita.
He estudiat tot el vespre. 一晩中 勉強した 。 一晩中 勉強した 。 一晩中 勉強した 。 一晩中 勉強した 。 一晩中 勉強した 。 0
s--tsum---suru s________ s___ s-i-s-m-n s-r- -------------- shitsumon suru
treballar 働く 働く 働く 働く 働く 0
s-its-m-n---ru s________ s___ s-i-s-m-n s-r- -------------- shitsumon suru
He treballat. 働いた 。 働いた 。 働いた 。 働いた 。 働いた 。 0
shits---- -u-u s________ s___ s-i-s-m-n s-r- -------------- shitsumon suru
He treballat tot el dia. 一日中 働いた 。 一日中 働いた 。 一日中 働いた 。 一日中 働いた 。 一日中 働いた 。 0
shi---m-n--hit-. s________ s_____ s-i-s-m-n s-i-a- ---------------- shitsumon shita.
menjar 食べる 食べる 食べる 食べる 食べる 0
sh-t------sh-t-. s________ s_____ s-i-s-m-n s-i-a- ---------------- shitsumon shita.
He menjat. 食べた 。 食べた 。 食べた 。 食べた 。 食べた 。 0
sh----mon-s--t-. s________ s_____ s-i-s-m-n s-i-a- ---------------- shitsumon shita.
M’he menjat tot el menjar. 料理を 全部 食べた 。 料理を 全部 食べた 。 料理を 全部 食べた 。 料理を 全部 食べた 。 料理を 全部 食べた 。 0
i---m--sh--------shita. i_____ s________ s_____ i-s-m- s-i-s-m-n s-i-a- ----------------------- itsumo shitsumon shita.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!