Manual de conversa

ca Passat 3   »   mk Минато време 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [осумдесет и три]

83 [osoomdyesyet i tri]

Минато време 3

Minato vryemye 3

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
trucar т-л-фон-ра т_________ т-л-ф-н-р- ---------- телефонира 0
M-na-o vrye--- 3 M_____ v______ 3 M-n-t- v-y-m-e 3 ---------------- Minato vryemye 3
He trucat. Ја- -ел-фо--рав. Ј__ т___________ Ј-с т-л-ф-н-р-в- ---------------- Јас телефонирав. 0
M-n--- --y--y- 3 M_____ v______ 3 M-n-t- v-y-m-e 3 ---------------- Minato vryemye 3
He trucat per telèfon tota l’estona. Ј-с-ц-----р-----ел---ни-а-. Ј__ ц___ в____ т___________ Ј-с ц-л- в-е-е т-л-ф-н-р-в- --------------------------- Јас цело време телефонирав. 0
tye-y-fon-ra t___________ t-e-y-f-n-r- ------------ tyelyefonira
preguntar пр--у-а п______ п-а-у-а ------- прашува 0
t---y---ni-a t___________ t-e-y-f-n-r- ------------ tyelyefonira
Li he preguntat. Ја----аш-в. Ј__ п______ Ј-с п-а-а-. ----------- Јас прашав. 0
t--l-ef--ira t___________ t-e-y-f-n-r- ------------ tyelyefonira
Sempre he preguntat. Јас-с-к-га---р------. Ј__ с______ п________ Ј-с с-к-г-ш п-а-у-а-. --------------------- Јас секогаш прашував. 0
Јa- -y--y-----r--. Ј__ t_____________ Ј-s t-e-y-f-n-r-v- ------------------ Јas tyelyefonirav.
explicar р------ва р________ р-с-а-у-а --------- раскажува 0
Ј---t----e-o--ra-. Ј__ t_____________ Ј-s t-e-y-f-n-r-v- ------------------ Јas tyelyefonirav.
Li he explicat. Ј-с-р-ск--ув--. Ј__ р__________ Ј-с р-с-а-у-а-. --------------- Јас раскажував. 0
Ј-- -yelyef--ir-v. Ј__ t_____________ Ј-s t-e-y-f-n-r-v- ------------------ Јas tyelyefonirav.
Li he explicat tota la història. Јас-------ка-а---е--та-приказ-а. Ј__ ј_ р_______ ц_____ п________ Ј-с ј- р-с-а-а- ц-л-т- п-и-а-н-. -------------------------------- Јас ја раскажав целата приказна. 0
Јa- tz-elo vr-em-e---elyef-nir--. Ј__ t_____ v______ t_____________ Ј-s t-y-l- v-y-m-e t-e-y-f-n-r-v- --------------------------------- Јas tzyelo vryemye tyelyefonirav.
estudiar у-и у__ у-и --- учи 0
Ј-- -zyel- v--em-e-ty--y----i-av. Ј__ t_____ v______ t_____________ Ј-s t-y-l- v-y-m-e t-e-y-f-n-r-v- --------------------------------- Јas tzyelo vryemye tyelyefonirav.
He estudiat. Ј-с-уче-. Ј__ у____ Ј-с у-е-. --------- Јас учев. 0
Јas ----lo --yem-- t-e-y-fo-i---. Ј__ t_____ v______ t_____________ Ј-s t-y-l- v-y-m-e t-e-y-f-n-r-v- --------------------------------- Јas tzyelo vryemye tyelyefonirav.
He estudiat tot el vespre. Ј-----ев -ел---еч-р. Ј__ у___ ц___ в_____ Ј-с у-е- ц-л- в-ч-р- -------------------- Јас учев цела вечер. 0
pra-h---a p________ p-a-h-o-a --------- prashoova
treballar р-боти р_____ р-б-т- ------ работи 0
p-----o-a p________ p-a-h-o-a --------- prashoova
He treballat. Ја--ра---ев. Ј__ р_______ Ј-с р-б-т-в- ------------ Јас работев. 0
p---h-ova p________ p-a-h-o-a --------- prashoova
He treballat tot el dia. Ј-- ра--те- --- --н. Ј__ р______ ц__ д___ Ј-с р-б-т-в ц-л д-н- -------------------- Јас работев цел ден. 0
Ј-- -------. Ј__ p_______ Ј-s p-a-h-v- ------------ Јas prashav.
menjar ја-е ј___ ј-д- ---- јаде 0
Ј-- pr-s---. Ј__ p_______ Ј-s p-a-h-v- ------------ Јas prashav.
He menjat. Ј-с ја-е-. Ј__ ј_____ Ј-с ј-д-в- ---------- Јас јадев. 0
Јa- -r--ha-. Ј__ p_______ Ј-s p-a-h-v- ------------ Јas prashav.
M’he menjat tot el menjar. Ј-с го--зед-в ц-л-то ј---ње. Ј__ г_ и_____ ц_____ ј______ Ј-с г- и-е-о- ц-л-т- ј-д-њ-. ---------------------------- Јас го изедов целото јадење. 0
Ј-s---e---u--h--ra----v--. Ј__ s_________ p__________ Ј-s s-e-o-u-s- p-a-h-o-a-. -------------------------- Јas syekoguash prashoovav.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!