Manual de conversa

ca Passat 3   »   te భూత కాలం 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [ఎనభై మూడు]

83 [Enabhai mūḍu]

భూత కాలం 3

Bhūta kālaṁ 3

Tria com vols veure la traducció:   
català telugu Engegar Més
trucar టెల--ో-్ ---డం టె___ చే__ ట-ల-ఫ-న- చ-య-ం -------------- టెలిఫోన్ చేయడం 0
Bhū---k-l-- 3 B____ k____ 3 B-ū-a k-l-ṁ 3 ------------- Bhūta kālaṁ 3
He trucat. న--ు ట-లిఫ----చే---ు నే_ టె___ చే__ న-న- ట-ల-ఫ-న- చ-స-న- -------------------- నేను టెలిఫోన్ చేసాను 0
B------ā-aṁ 3 B____ k____ 3 B-ū-a k-l-ṁ 3 ------------- Bhūta kālaṁ 3
He trucat per telèfon tota l’estona. న--ు--ప-ప-----ోన్ -- మ---ల-డ--ూన----్--ను నే_ ఎ___ ఫో_ లో మా_____ ఉ___ న-న- ఎ-్-ు-ూ ఫ-న- ల- మ-ట-ల-డ-త-న- ఉ-్-ా-ు ----------------------------------------- నేను ఎప్పుడూ ఫోన్ లో మాట్లాడుతూనే ఉన్నాను 0
Ṭ---p-ōn -ēyaḍaṁ Ṭ_______ c______ Ṭ-l-p-ō- c-y-ḍ-ṁ ---------------- Ṭeliphōn cēyaḍaṁ
preguntar అ---ం అ___ అ-గ-ం ----- అడగటం 0
Ṭel---ō---ēy-ḍ-ṁ Ṭ_______ c______ Ṭ-l-p-ō- c-y-ḍ-ṁ ---------------- Ṭeliphōn cēyaḍaṁ
Li he preguntat. నే-ు అ-ిగా-ు నే_ అ___ న-న- అ-ి-ా-ు ------------ నేను అడిగాను 0
Ṭeli---n c-y---ṁ Ṭ_______ c______ Ṭ-l-p-ō- c-y-ḍ-ṁ ---------------- Ṭeliphōn cēyaḍaṁ
Sempre he preguntat. న-ను--ప-ప-----డ-గుత----ఉ--న-ను నే_ ఎ___ అ____ ఉ___ న-న- ఎ-్-ు-ూ అ-ి-ు-ూ-ే ఉ-్-ా-ు ------------------------------ నేను ఎప్పుడూ అడిగుతూనే ఉన్నాను 0
N----ṭ--i-hōn-cē--nu N___ ṭ_______ c_____ N-n- ṭ-l-p-ō- c-s-n- -------------------- Nēnu ṭeliphōn cēsānu
explicar చె-్ప-ట చె___ చ-ప-ప-ట ------- చెప్పుట 0
Nēn- --l-p--- c--ānu N___ ṭ_______ c_____ N-n- ṭ-l-p-ō- c-s-n- -------------------- Nēnu ṭeliphōn cēsānu
Li he explicat. నే-ు-చెప-ప--ు నే_ చె___ న-న- చ-ప-ప-న- ------------- నేను చెప్పాను 0
N-n---e-ip-ōn c--ā-u N___ ṭ_______ c_____ N-n- ṭ-l-p-ō- c-s-n- -------------------- Nēnu ṭeliphōn cēsānu
Li he explicat tota la història. న-న------త- -----చ-ప--ాను నే_ మొ__ క__ చె___ న-న- మ-త-త- క-న- చ-ప-ప-న- ------------------------- నేను మొత్తం కధని చెప్పాను 0
N-----pp-ḍū phōn-------l-ḍ-tūn--u----u N___ e_____ p___ l_ m__________ u_____ N-n- e-p-ḍ- p-ō- l- m-ṭ-ā-u-ū-ē u-n-n- -------------------------------------- Nēnu eppuḍū phōn lō māṭlāḍutūnē unnānu
estudiar చద---ట చ___ చ-ు-ు- ------ చదువుట 0
Nē-u--ppuḍ-----------āṭlāḍu-ūnē-u---nu N___ e_____ p___ l_ m__________ u_____ N-n- e-p-ḍ- p-ō- l- m-ṭ-ā-u-ū-ē u-n-n- -------------------------------------- Nēnu eppuḍū phōn lō māṭlāḍutūnē unnānu
He estudiat. నే---చ----ను నే_ చ___ న-న- చ-ి-ా-ు ------------ నేను చదివాను 0
Nēn--e-p-ḍ--ph-n lō mā----u--nē unn-nu N___ e_____ p___ l_ m__________ u_____ N-n- e-p-ḍ- p-ō- l- m-ṭ-ā-u-ū-ē u-n-n- -------------------------------------- Nēnu eppuḍū phōn lō māṭlāḍutūnē unnānu
He estudiat tot el vespre. నే-ు-స-యం-్ర- మొత--ం -----ను నే_ సా___ మొ__ చ___ న-న- స-య-త-ర- మ-త-త- చ-ి-ా-ు ---------------------------- నేను సాయంత్రం మొత్తం చదివాను 0
Aḍag---ṁ A_______ A-a-a-a- -------- Aḍagaṭaṁ
treballar ప-ి ---ుట ప_ చే__ ప-ి చ-య-ట --------- పని చేయుట 0
Aḍ-gaṭ-ṁ A_______ A-a-a-a- -------- Aḍagaṭaṁ
He treballat. నే---ప-----స--ు నే_ ప_ చే__ న-న- ప-ి చ-స-న- --------------- నేను పని చేసాను 0
A----ṭaṁ A_______ A-a-a-a- -------- Aḍagaṭaṁ
He treballat tot el dia. ర-జ--ా-నేను---ి-చేసా-ు రో__ నే_ ప_ చే__ ర-జ-త- న-న- ప-ి చ-స-న- ---------------------- రోజంతా నేను పని చేసాను 0
N--u-a-----u N___ a______ N-n- a-i-ā-u ------------ Nēnu aḍigānu
menjar త-న-ట తి__ త-న-ట ----- తినుట 0
N--- -ḍ-g-nu N___ a______ N-n- a-i-ā-u ------------ Nēnu aḍigānu
He menjat. నే-----న్న-ను నే_ తి___ న-న- త-న-న-న- ------------- నేను తిన్నాను 0
Nēnu -ḍ-g-nu N___ a______ N-n- a-i-ā-u ------------ Nēnu aḍigānu
M’he menjat tot el menjar. న--ు -న్-- మొ--త- -----ా-ు నే_ అ__ మొ__ తి___ న-న- అ-్-ం మ-త-త- త-న-న-న- -------------------------- నేను అన్నం మొత్తం తిన్నాను 0
Nēn--eppu-- -ḍ-gutū-------nu N___ e_____ a________ u_____ N-n- e-p-ḍ- a-i-u-ū-ē u-n-n- ---------------------------- Nēnu eppuḍū aḍigutūnē unnānu

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + telugu (1-100) MP3 telugu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!