Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   bg Въпроси – Минало време 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [осемдесет и шест]

86 [osemdeset i shest]

Въпроси – Минало време 2

Vyprosi – Minalo vreme 2

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Quina corbata has portat? Ти ка--а в--тов-ъ--а---с-ш-? Т_ к____ в__________ н______ Т- к-к-а в-а-о-р-з-а н-с-ш-? ---------------------------- Ти каква вратовръзка носеше? 0
V--rosi –---n--- -re-e-2 V______ – M_____ v____ 2 V-p-o-i – M-n-l- v-e-e 2 ------------------------ Vyprosi – Minalo vreme 2
Quin cotxe has comprat? Т- как-- -о-- -и ку-и? Т_ к____ к___ с_ к____ Т- к-к-а к-л- с- к-п-? ---------------------- Ти каква кола си купи? 0
Vy--os- - --n----vre-- 2 V______ – M_____ v____ 2 V-p-o-i – M-n-l- v-e-e 2 ------------------------ Vyprosi – Minalo vreme 2
A quin diari t’has abonat? Ти--- к--ъв вест-ик----аб--и--? Т_ з_ к____ в______ с_ а_______ Т- з- к-к-в в-с-н-к с- а-о-и-а- ------------------------------- Ти за какъв вестник се абонира? 0
Ti-ka-v- v-a-ov-yz-- n-ses--? T_ k____ v__________ n_______ T- k-k-a v-a-o-r-z-a n-s-s-e- ----------------------------- Ti kakva vratovryzka noseshe?
Qui ha vist? Ко-------х-е? К___ в_______ К-г- в-д-х-е- ------------- Кого видяхте? 0
Ti ----a--r-t----z-a-nos--he? T_ k____ v__________ n_______ T- k-k-a v-a-o-r-z-a n-s-s-e- ----------------------------- Ti kakva vratovryzka noseshe?
Amb qui s’ha trobat? Ко-о----щ-ах-е? К___ с_________ К-г- с-е-н-х-е- --------------- Кого срещнахте? 0
T---a-v- --at--r---- noses-e? T_ k____ v__________ n_______ T- k-k-a v-a-o-r-z-a n-s-s-e- ----------------------------- Ti kakva vratovryzka noseshe?
Qui ha reconegut? К--- ------нахте? К___ р___________ К-г- р-з-о-н-х-е- ----------------- Кого разпознахте? 0
T--k-kva--ola -i ku--? T_ k____ k___ s_ k____ T- k-k-a k-l- s- k-p-? ---------------------- Ti kakva kola si kupi?
Quan s’ha llevat? К-г----а-ахте? К___ с________ К-г- с-а-а-т-? -------------- Кога станахте? 0
Ti-k--------a-si k-p-? T_ k____ k___ s_ k____ T- k-k-a k-l- s- k-p-? ---------------------- Ti kakva kola si kupi?
Quan ha començat? К--- за-оч----е? К___ з__________ К-г- з-п-ч-а-т-? ---------------- Кога започнахте? 0
Ti--a-va k-------k--i? T_ k____ k___ s_ k____ T- k-k-a k-l- s- k-p-? ---------------------- Ti kakva kola si kupi?
Quan ha acabat? Ког--с-ъ----те? К___ с_________ К-г- с-ъ-ш-х-е- --------------- Кога свършихте? 0
Ti -a-ka-yv-v--t--k se-ab-nir-? T_ z_ k____ v______ s_ a_______ T- z- k-k-v v-s-n-k s- a-o-i-a- ------------------------------- Ti za kakyv vestnik se abonira?
Per què s’ha despertat? З--о се-събуди-т-? З___ с_ с_________ З-щ- с- с-б-д-х-е- ------------------ Защо се събудихте? 0
Ti-z---ak-v --st-ik--e ab---r-? T_ z_ k____ v______ s_ a_______ T- z- k-k-v v-s-n-k s- a-o-i-a- ------------------------------- Ti za kakyv vestnik se abonira?
Per què s’ha fet mestre? За-о-с--н-х-- учи-е-? З___ с_______ у______ З-щ- с-а-а-т- у-и-е-? --------------------- Защо станахте учител? 0
Ti -a --kyv-ve--ni- se-a-on---? T_ z_ k____ v______ s_ a_______ T- z- k-k-v v-s-n-k s- a-o-i-a- ------------------------------- Ti za kakyv vestnik se abonira?
Per què ha agafat un taxi? За-о ----те -акси? З___ в_____ т_____ З-щ- в-е-т- т-к-и- ------------------ Защо взехте такси? 0
Kog- vi-y--h-e? K___ v_________ K-g- v-d-a-h-e- --------------- Kogo vidyakhte?
D’on ha vingut? О-къ-е--ой-ох--? О_____ д________ О-к-д- д-й-о-т-? ---------------- Откъде дойдохте? 0
K-g- v-dyak-t-? K___ v_________ K-g- v-d-a-h-e- --------------- Kogo vidyakhte?
On ha anat? К-д- --идо--е? К___ о________ К-д- о-и-о-т-? -------------- Къде отидохте? 0
Ko----i--ak-te? K___ v_________ K-g- v-d-a-h-e- --------------- Kogo vidyakhte?
On ha estat? Къ-е-б-х--? К___ б_____ К-д- б-х-е- ----------- Къде бяхте? 0
Ko-o-s------n-k--e? K___ s_____________ K-g- s-e-h-h-a-h-e- ------------------- Kogo sreshchnakhte?
Qui has ajudat? Т- -а-ког--пом--на? Т_ н_ к___ п_______ Т- н- к-г- п-м-г-а- ------------------- Ти на кого помогна? 0
K----s---h-h-ak--e? K___ s_____________ K-g- s-e-h-h-a-h-e- ------------------- Kogo sreshchnakhte?
A qui has escrit? Ти н- к--------? Т_ н_ к___ п____ Т- н- к-г- п-с-? ---------------- Ти на кого писа? 0
Kog-------c--a-hte? K___ s_____________ K-g- s-e-h-h-a-h-e- ------------------- Kogo sreshchnakhte?
A qui has respost? Т---- к-го ---о---и? Т_ н_ к___ о________ Т- н- к-г- о-г-в-р-? -------------------- Ти на кого отговори? 0
Ko-- r---o-na-h--? K___ r____________ K-g- r-z-o-n-k-t-? ------------------ Kogo razpoznakhte?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...