Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 2   »   et Küsimused – minevik 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

Preguntes – Passat 2

86 [kaheksakümmend kuus]

Küsimused – minevik 2

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Quina corbata has portat? Mi--i-- l-psu----k------? M______ l____ s_ k_______ M-l-i-t l-p-u s- k-n-s-d- ------------------------- Millist lipsu sa kandsid? 0
Quin cotxe has comprat? Mil-----au---sa--st-id? M______ a___ s_ o______ M-l-i-e a-t- s- o-t-i-? ----------------------- Millise auto sa ostsid? 0
A quin diari t’has abonat? Milli----jale-e---------si-? M______ a______ s_ t________ M-l-i-e a-a-e-e s- t-l-i-i-? ---------------------------- Millise ajalehe sa tellisid? 0
Qui ha vist? Ke-a -e-n-g-te? K___ t_ n______ K-d- t- n-g-t-? --------------- Keda te nägite? 0
Amb qui s’ha trobat? Ke-l-ga t- -o-tu-i-e? K______ t_ k_________ K-l-e-a t- k-h-u-i-e- --------------------- Kellega te kohtusite? 0
Qui ha reconegut? Kel-e--- ä-a t--d-it-? K____ t_ ä__ t________ K-l-e t- ä-a t-n-s-t-? ---------------------- Kelle te ära tundsite? 0
Quan s’ha llevat? M---al--- är--s--e? M_____ t_ ä________ M-l-a- t- ä-k-s-t-? ------------------- Millal te ärkasite? 0
Quan ha començat? M--lal t- alu---s---? M_____ t_ a__________ M-l-a- t- a-u-t-s-t-? --------------------- Millal te alustasite? 0
Quan ha acabat? M--l-l-te l-----s--e? M_____ t_ l__________ M-l-a- t- l-p-t-s-t-? --------------------- Millal te lõpetasite? 0
Per què s’ha despertat? Mi-- -e--r--si-e? M___ t_ ä________ M-k- t- ä-k-s-t-? ----------------- Miks te ärkasite? 0
Per què s’ha fet mestre? Mik---- õ-e-a-----ha--a-ite? M___ t_ õ________ h_________ M-k- t- õ-e-a-a-s h-k-a-i-e- ---------------------------- Miks te õpetajaks hakkasite? 0
Per què ha agafat un taxi? M-k- t- t-ks- ----it-? M___ t_ t____ v_______ M-k- t- t-k-o v-t-i-e- ---------------------- Miks te takso võtsite? 0
D’on ha vingut? K--- -e---l--e? K___ t_ t______ K-s- t- t-l-t-? --------------- Kust te tulite? 0
On ha anat? K--u--e-lä-----? K___ t_ l_______ K-h- t- l-k-i-e- ---------------- Kuhu te läksite? 0
On ha estat? Ku- t------e? K__ t_ o_____ K-s t- o-i-e- ------------- Kus te olite? 0
Qui has ajudat? Ke-a-sa ait-s-d? K___ s_ a_______ K-d- s- a-t-s-d- ---------------- Keda sa aitasid? 0
A qui has escrit? K--l--- -a k-r-----i-? K______ s_ k__________ K-l-e-e s- k-r-u-a-i-? ---------------------- Kellele sa kirjutasid? 0
A qui has respost? K----l- s- -a-t--i-? K______ s_ v________ K-l-e-e s- v-s-a-i-? -------------------- Kellele sa vastasid? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba ‘da’. No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba. Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...