Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   am መገናኛዎች 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [ዘጠና አራት]

94 [ዘጠና አራት]

መገናኛዎች 1

mesitets’amiri 1

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. ቆይ - -ናቡ--ስ-ሚቆም ቆ_ ፤ ዝ__ እ_____ ቆ- ፤ ዝ-ቡ እ-ከ-ቆ- --------------- ቆይ ፤ ዝናቡ እስከሚቆም 0
mes-te--’---ri-1 m_____________ 1 m-s-t-t-’-m-r- 1 ---------------- mesitets’amiri 1
Espera fins que (jo) acabi. ቆይ---እ---ጨ-ስ ቆ_ ፤ እ______ ቆ- ፤ እ-ከ-ጨ-ስ ------------ ቆይ ፤ እስከምጨርስ 0
me--t-ts----ri-1 m_____________ 1 m-s-t-t-’-m-r- 1 ---------------- mesitets’amiri 1
Espera fins que (ell) torni. ቆይ፤--ሱ-እ-ኪ-ለስ ድረስ ቆ__ እ_ እ_____ ድ__ ቆ-፤ እ- እ-ኪ-ለ- ድ-ስ ----------------- ቆይ፤ እሱ እስኪመለስ ድረስ 0
k-o-i-;-zin-bu-i---em-----i k____ ; z_____ i___________ k-o-i ; z-n-b- i-i-e-ī-’-m- --------------------------- k’oyi ; zinabu isikemīk’omi
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. ፀጉሬ-እስ-ደ-- --ስ እ----ው/-ቆ---። ፀ__ እ_____ ድ__ እ____________ ፀ-ሬ እ-ኪ-ር- ድ-ስ እ-ብ-ለ-/-ቆ-ለ-። ---------------------------- ፀጉሬ እስኪደርቅ ድረስ እጠብቃለው/እቆያለው። 0
k’----;-zi---- --ik--ī-’--i k____ ; z_____ i___________ k-o-i ; z-n-b- i-i-e-ī-’-m- --------------------------- k’oyi ; zinabu isikemīk’omi
Espero fins que acabi la pel•lícula. ፊልሙ -ስ-ሚ-ል- -ረስ እ-ብቃ-ው/እ----። ፊ__ እ______ ድ__ እ____________ ፊ-ሙ እ-ከ-ያ-ቅ ድ-ስ እ-ብ-ለ-/-ቆ-ለ-። ----------------------------- ፊልሙ እስከሚያልቅ ድረስ እጠብቃለው/እቆያለው። 0
k-oyi ;--i-a-- is---mī-’-mi k____ ; z_____ i___________ k-o-i ; z-n-b- i-i-e-ī-’-m- --------------------------- k’oyi ; zinabu isikemīk’omi
Espero que es posi verd el semàfor. የ-ራፊክ መ-ራቱ--ረን----ስ-----ረስ-እጠ-ቃለው--ቆያ--። የ____ መ___ አ____ እ____ ድ__ እ____________ የ-ራ-ክ መ-ራ- አ-ን-ዴ እ-ኪ-ራ ድ-ስ እ-ብ-ለ-/-ቆ-ለ-። ---------------------------------------- የትራፊክ መብራቱ አረንጋዴ እስኪበራ ድረስ እጠብቃለው/እቆያለው። 0
k-o-- ;----k-mich----si k____ ; i______________ k-o-i ; i-i-e-i-h-e-i-i ----------------------- k’oyi ; isikemich’erisi
Quan te’n vas de vacances? እ--- ጉ- -ምትሄደ-/ጂ- መ--ነው？ እ___ ጉ_ የ________ መ_ ነ__ እ-ፍ- ጉ- የ-ት-ደ-/-ው መ- ነ-？ ------------------------ እረፍት ጉዞ የምትሄደው/ጂው መቼ ነው？ 0
k-oy- ;----k-m-c--eri-i k____ ; i______________ k-o-i ; i-i-e-i-h-e-i-i ----------------------- k’oyi ; isikemich’erisi
Abans de les vacances d’estiu? ከበጋ---ረፍት-በ-ል --ት? ከ___ እ_______ በ___ ከ-ጋ- እ-ፍ-/-አ- በ-ት- ------------------ ከበጋው እረፍት/በአል በፊት? 0
k--------si---ich’er-si k____ ; i______________ k-o-i ; i-i-e-i-h-e-i-i ----------------------- k’oyi ; isikemich’erisi
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. አ--- የ-ጋ- እረፍ---መጀመ---ፊ-። አ_ ፤ የ___ እ___ ከ____ በ___ አ- ፤ የ-ጋ- እ-ፍ- ከ-ጀ-ሩ በ-ት- ------------------------- አዎ ፤ የበጋው እረፍት ከመጀመሩ በፊት። 0
k--y-; -s---sikīme-esi d-resi k_____ i__ i__________ d_____ k-o-i- i-u i-i-ī-e-e-i d-r-s- ----------------------------- k’oyi; isu isikīmelesi diresi
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. ክረ-----ጀ-- -ሪያውን----። ክ___ ሳ____ ጣ____ ጠ___ ክ-ም- ሳ-ጀ-ር ጣ-ያ-ን ጠ-ን- --------------------- ክረምቱ ሳይጀምር ጣሪያውን ጠግን። 0
k--yi----u ---kīmel-----i---i k_____ i__ i__________ d_____ k-o-i- i-u i-i-ī-e-e-i d-r-s- ----------------------------- k’oyi; isu isikīmelesi diresi
Renta’t les mans abans de seure a taula. ጠ--ዛ- ጋ- -መ---ህ/ሽ--ፊ- -ጅህን--ን-ታ-ብ/-። ጠ____ ጋ_ ከ_______ በ__ እ______ ታ_____ ጠ-ጴ-ው ጋ- ከ-ቀ-ጥ-/- በ-ት እ-ህ-/-ን ታ-ብ-ቢ- ------------------------------------ ጠረጴዛው ጋር ከመቀመጥህ/ሽ በፊት እጅህን/ሽን ታጠብ/ቢ። 0
k’o--; -su--sikīm---s----r-si k_____ i__ i__________ d_____ k-o-i- i-u i-i-ī-e-e-i d-r-s- ----------------------------- k’oyi; isu isikīmelesi diresi
Tanca la finestra abans de sortir. ከ-ውጣ-ህ-በ-- -ስ-ቱን -ጋ/-። ከ_____ በ__ መ____ ዝ____ ከ-ው-ት- በ-ት መ-ኮ-ን ዝ-/-። ---------------------- ከመውጣትህ በፊት መስኮቱን ዝጋ/ጊ። 0
t͟s--gu-- ------er--’- d---si----eb-k-al----ik’o-a---i. t͟_______ i___________ d_____ i________________________ t-s-e-u-ē i-i-ī-e-i-’- d-r-s- i-’-b-k-a-e-i-i-’-y-l-w-. ------------------------------------------------------- t͟s’egurē isikīderik’i diresi it’ebik’alewi/ik’oyalewi.
Quan véns a casa? ወ--ቤ--መ- ት-ጣ-ህ/-? ወ_ ቤ_ መ_ ት_______ ወ- ቤ- መ- ት-ጣ-ህ-ሽ- ----------------- ወደ ቤት መቼ ትመጣለህ/ሽ? 0
t͟-’e--r--isikī-erik---dires---t’-bi-’a-e--/ik’oy-l-w-. t͟_______ i___________ d_____ i________________________ t-s-e-u-ē i-i-ī-e-i-’- d-r-s- i-’-b-k-a-e-i-i-’-y-l-w-. ------------------------------------------------------- t͟s’egurē isikīderik’i diresi it’ebik’alewi/ik’oyalewi.
Després de la classe? ከ-ምህ-ት----? ከ_____ በ___ ከ-ም-ር- በ-ላ- ----------- ከትምህርት በኋላ? 0
t͟s’eg----is--ī-eri-’i dir-si it--bik’a-e----k-oya--w-. t͟_______ i___________ d_____ i________________________ t-s-e-u-ē i-i-ī-e-i-’- d-r-s- i-’-b-k-a-e-i-i-’-y-l-w-. ------------------------------------------------------- t͟s’egurē isikīderik’i diresi it’ebik’alewi/ik’oyalewi.
Sí, després que s’hagi acabat la classe. አ-----ም-ር- ካለ---ኋ-። አ_ ፤ ት____ ካ__ በ___ አ- ፤ ት-ህ-ት ካ-ቀ በ-ላ- ------------------- አዎ ፤ ትምህርት ካለቀ በኋላ። 0
fī---u isi-e-ī-ali-’- --res- --’--i--al--i----o-a--wi. f_____ i_____________ d_____ i________________________ f-l-m- i-i-e-ī-a-i-’- d-r-s- i-’-b-k-a-e-i-i-’-y-l-w-. ------------------------------------------------------ fīlimu isikemīyalik’i diresi it’ebik’alewi/ik’oyalewi.
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. አ---ከደ-ሰ-ት በ-- ---ት-አይች--። አ__ ከ_____ በ__ መ___ አ_____ አ-ጋ ከ-ረ-በ- በ-ላ መ-ራ- አ-ች-ም- -------------------------- አደጋ ከደረሰበት በኋላ መስራት አይችልም። 0
f-li-u--s---m---li-’i -i-e-i ---e---’--ewi-i--o-a-ew-. f_____ i_____________ d_____ i________________________ f-l-m- i-i-e-ī-a-i-’- d-r-s- i-’-b-k-a-e-i-i-’-y-l-w-. ------------------------------------------------------ fīlimu isikemīyalik’i diresi it’ebik’alewi/ik’oyalewi.
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. ስራው- ካጣ --ላ ወ--አሜ-- -ደ። ስ___ ካ_ በ__ ወ_ አ___ ሄ__ ስ-ው- ካ- በ-ላ ወ- አ-ሪ- ሄ-። ----------------------- ስራውን ካጣ በኋላ ወደ አሜሪካ ሄደ። 0
f--i-u--s-ke----l---i----e-- ----b-k’---w-----oya-e-i. f_____ i_____________ d_____ i________________________ f-l-m- i-i-e-ī-a-i-’- d-r-s- i-’-b-k-a-e-i-i-’-y-l-w-. ------------------------------------------------------ fīlimu isikemīyalik’i diresi it’ebik’alewi/ik’oyalewi.
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. አሜ-----ደ ብ---ሃብ-ም ሆ-። አ___ ከ__ ብ__ ሃ___ ሆ__ አ-ሪ- ከ-ደ ብ-ላ ሃ-ታ- ሆ-። --------------------- አሜሪካ ከሄደ ብኋላ ሃብታም ሆነ። 0
y-tiraf-k- me-ir-t-------ga-- i-ik-b----d--e-i--t’-b--’ale-i---’-y---w-. y_________ m_______ ā________ i________ d_____ i________________________ y-t-r-f-k- m-b-r-t- ā-e-i-a-ē i-i-ī-e-a d-r-s- i-’-b-k-a-e-i-i-’-y-l-w-. ------------------------------------------------------------------------ yetirafīki mebiratu ārenigadē isikībera diresi it’ebik’alewi/ik’oyalewi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...