Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   ru Союзы 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [девяносто четыре]

94 [devyanosto chetyre]

Союзы 1

Soyuzy 1

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. П-д--ди,-п--а д-ж-ь пр----т. П_______ п___ д____ п_______ П-д-ж-и- п-к- д-ж-ь п-о-д-т- ---------------------------- Подожди, пока дождь пройдёт. 0
S-y--y 1 S_____ 1 S-y-z- 1 -------- Soyuzy 1
Espera fins que (jo) acabi. П-д-жди--п--а - -р--------с-. П_______ п___ я п____________ П-д-ж-и- п-к- я п-и-о-о-л-с-. ----------------------------- Подожди, пока я приготовлюсь. 0
So---y 1 S_____ 1 S-y-z- 1 -------- Soyuzy 1
Espera fins que (ell) torni. П--ожди, по-а-он--ер-ё--я. П_______ п___ о_ в________ П-д-ж-и- п-к- о- в-р-ё-с-. -------------------------- Подожди, пока он вернётся. 0
P-doz---- poka---zh-- p-----t. P________ p___ d_____ p_______ P-d-z-d-, p-k- d-z-d- p-o-d-t- ------------------------------ Podozhdi, poka dozhdʹ proydët.
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Я ж-у- -о-а---- вол-с---ыс-хну-. Я ж___ п___ м__ в_____ в________ Я ж-у- п-к- м-и в-л-с- в-с-х-у-. -------------------------------- Я жду, пока мои волосы высохнут. 0
P-do-hd-,---k- dozhdʹ p--y-ë-. P________ p___ d_____ p_______ P-d-z-d-, p-k- d-z-d- p-o-d-t- ------------------------------ Podozhdi, poka dozhdʹ proydët.
Espero fins que acabi la pel•lícula. Я-ж-у, -ок- -иль--зак-н-итс-. Я ж___ п___ ф____ з__________ Я ж-у- п-к- ф-л-м з-к-н-и-с-. ----------------------------- Я жду, пока фильм закончится. 0
Podo-h-i,--ok--d-zh-- p-o--ë-. P________ p___ d_____ p_______ P-d-z-d-, p-k- d-z-d- p-o-d-t- ------------------------------ Podozhdi, poka dozhdʹ proydët.
Espero que es posi verd el semàfor. Я ж--- по-а---ет---р--тан-- зе--н-м. Я ж___ п___ с_______ с_____ з_______ Я ж-у- п-к- с-е-о-о- с-а-е- з-л-н-м- ------------------------------------ Я жду, пока светофор станет зелёным. 0
P-dozh--- ---a y---ri-o-ov---sʹ. P________ p___ y_ p_____________ P-d-z-d-, p-k- y- p-i-o-o-l-u-ʹ- -------------------------------- Podozhdi, poka ya prigotovlyusʹ.
Quan te’n vas de vacances? К---а--- ----- --от-уск? К____ т_ е____ в о______ К-г-а т- е-е-ь в о-п-с-? ------------------------ Когда ты едешь в отпуск? 0
Podoz-d-,-po------prig-to--y-s-. P________ p___ y_ p_____________ P-d-z-d-, p-k- y- p-i-o-o-l-u-ʹ- -------------------------------- Podozhdi, poka ya prigotovlyusʹ.
Abans de les vacances d’estiu? Ещё-до--ет----к--и---? Е__ д_ л_____ к_______ Е-ё д- л-т-и- к-н-к-л- ---------------------- Ещё до летних каникул? 0
P--o--d---p-ka -a pr--o----yus-. P________ p___ y_ p_____________ P-d-z-d-, p-k- y- p-i-o-o-l-u-ʹ- -------------------------------- Podozhdi, poka ya prigotovlyusʹ.
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Д-,--е--д-на-алом ле--и- к-н-к--. Д__ п____ н______ л_____ к_______ Д-, п-р-д н-ч-л-м л-т-и- к-н-к-л- --------------------------------- Да, перед началом летних каникул. 0
P--ozhdi, p----o---e-nët--a. P________ p___ o_ v_________ P-d-z-d-, p-k- o- v-r-ë-s-a- ---------------------------- Podozhdi, poka on vernëtsya.
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. П-чи---кр-ш-----к- зима -е н-ч-л---. П_____ к_____ п___ з___ н_ н________ П-ч-н- к-ы-у- п-к- з-м- н- н-ч-л-с-. ------------------------------------ Почини крышу, пока зима не началась. 0
Po--z-di,-p-k- o- v-----s-a. P________ p___ o_ v_________ P-d-z-d-, p-k- o- v-r-ë-s-a- ---------------------------- Podozhdi, poka on vernëtsya.
Renta’t les mans abans de seure a taula. П-мо- -уки пе--- ---,---- с----ь-- -а -то-. П____ р___ п____ т___ к__ с_______ з_ с____ П-м-й р-к- п-р-д т-м- к-к с-д-т-с- з- с-о-. ------------------------------------------- Помой руки перед тем, как садиться за стол. 0
Pod--hdi- -o-- on--e----sy-. P________ p___ o_ v_________ P-d-z-d-, p-k- o- v-r-ë-s-a- ---------------------------- Podozhdi, poka on vernëtsya.
Tanca la finestra abans de sortir. За-ро- -к-- -еред -ход--. З_____ о___ п____ у______ З-к-о- о-н- п-р-д у-о-о-. ------------------------- Закрой окно перед уходом. 0
Y--z---, po-- m-- --l-s--vys---nu-. Y_ z____ p___ m__ v_____ v_________ Y- z-d-, p-k- m-i v-l-s- v-s-k-n-t- ----------------------------------- Ya zhdu, poka moi volosy vysokhnut.
Quan véns a casa? К-г-- -- -ернё---я -о--й? К____ т_ в________ д_____ К-г-а т- в-р-ё-ь-я д-м-й- ------------------------- Когда ты вернёшься домой? 0
Ya--hdu, p--a--oi vo---y-vy----nu-. Y_ z____ p___ m__ v_____ v_________ Y- z-d-, p-k- m-i v-l-s- v-s-k-n-t- ----------------------------------- Ya zhdu, poka moi volosy vysokhnut.
Després de la classe? По--- з--ят-й? П____ з_______ П-с-е з-н-т-й- -------------- После занятий? 0
Y--zh--, p--------vo--s- v---kh--t. Y_ z____ p___ m__ v_____ v_________ Y- z-d-, p-k- m-i v-l-s- v-s-k-n-t- ----------------------------------- Ya zhdu, poka moi volosy vysokhnut.
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Да, -ог----аня--я ---о-ч----. Д__ к____ з______ з__________ Д-, к-г-а з-н-т-я з-к-н-а-с-. ----------------------------- Да, когда занятия закончатся. 0
Y- zh--- --k--filʹm zakonchitsy-. Y_ z____ p___ f____ z____________ Y- z-d-, p-k- f-l-m z-k-n-h-t-y-. --------------------------------- Ya zhdu, poka filʹm zakonchitsya.
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. По--------аст--го---уч---о- боль-е -----г--абота--. П____ н__________ с_____ о_ б_____ н_ м__ р________ П-с-е н-с-а-т-о-о с-у-а- о- б-л-ш- н- м-г р-б-т-т-. --------------------------------------------------- После несчастного случая он больше не мог работать. 0
Y- ----- p--- -i--m-----n-hi--y-. Y_ z____ p___ f____ z____________ Y- z-d-, p-k- f-l-m z-k-n-h-t-y-. --------------------------------- Ya zhdu, poka filʹm zakonchitsya.
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. По-ле -о--- к-к он-п-теря- р-----,-о---ое--- в-А--р---. П____ т____ к__ о_ п______ р______ о_ п_____ в А_______ П-с-е т-г-, к-к о- п-т-р-л р-б-т-, о- п-е-а- в А-е-и-у- ------------------------------------------------------- После того, как он потерял работу, он поехал в Америку. 0
Y- --du- pok- filʹm za-o-ch-ts-a. Y_ z____ p___ f____ z____________ Y- z-d-, p-k- f-l-m z-k-n-h-t-y-. --------------------------------- Ya zhdu, poka filʹm zakonchitsya.
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. П-с-е-т-го--как ----е---х---в---ер--у, о--разб----ел. П____ т____ к__ о_ п_______ в А_______ о_ р__________ П-с-е т-г-, к-к о- п-р-е-а- в А-е-и-у- о- р-з-о-а-е-. ----------------------------------------------------- После того, как он переехал в Америку, он разбогател. 0
Ya z-du- po-a--------- stan-- z-----m. Y_ z____ p___ s_______ s_____ z_______ Y- z-d-, p-k- s-e-o-o- s-a-e- z-l-n-m- -------------------------------------- Ya zhdu, poka svetofor stanet zelënym.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...