Manual de conversa

ca Els adverbis   »   sr Прилози

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [стотина]

100 [stotina]

Прилози

Prilozi

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
ja – encara no / mai в-ћ----н---–-јо---ик-да в__ ј_____ – ј__ н_____ в-ћ ј-д-о- – ј-ш н-к-д- ----------------------- већ једном – још никада 0
Pr---zi P______ P-i-o-i ------- Prilozi
Ha estat a Berlín? Ј--т--ли-већ ј---ом -ил- - -ерлин-? Ј____ л_ в__ ј_____ б___ у Б_______ Ј-с-е л- в-ћ ј-д-о- б-л- у Б-р-и-у- ----------------------------------- Јесте ли већ једном били у Берлину? 0
P-il-zi P______ P-i-o-i ------- Prilozi
No, encara no / mai. Н-, -о- -ик---. Н__ ј__ н______ Н-, ј-ш н-к-д-. --------------- Не, још никада. 0
ve-- j-d--m-– --š-n-ka-a v__ j_____ – j__ n_____ v-c- j-d-o- – j-š n-k-d- ------------------------ već jednom – još nikada
algú – ningú не-о –--и-о н___ – н___ н-к- – н-к- ----------- неко – нико 0
v--́-jed-om – j-š-ni---a v__ j_____ – j__ n_____ v-c- j-d-o- – j-š n-k-d- ------------------------ već jednom – još nikada
Coneix vostè algú aquí? П---ај-т---и-овде-н-кога? П________ л_ о___ н______ П-з-а-е-е л- о-д- н-к-г-? ------------------------- Познајете ли овде некога? 0
već j-dnom –--oš n---da v__ j_____ – j__ n_____ v-c- j-d-o- – j-š n-k-d- ------------------------ već jednom – još nikada
No, no conec ningú aquí. Н-, ----- ---на--м -в---н--о-а. Н__ ј_ н_ п_______ о___ н______ Н-, ј- н- п-з-а-е- о-д- н-к-г-. ------------------------------- Не, ја не познајем овде никога. 0
J-st---i -eć--ednom-bili-u B-rli--? J____ l_ v__ j_____ b___ u B_______ J-s-e l- v-c- j-d-o- b-l- u B-r-i-u- ------------------------------------ Jeste li već jednom bili u Berlinu?
encara – ja no ј---– не-в--е ј__ – н_ в___ ј-ш – н- в-ш- ------------- још – не више 0
J---e--i ------e-no- b-l--u--------? J____ l_ v__ j_____ b___ u B_______ J-s-e l- v-c- j-d-o- b-l- u B-r-i-u- ------------------------------------ Jeste li već jednom bili u Berlinu?
Que es quedarà encara més temps? Ост-ј--- ----ош д-го ---е? О_______ л_ ј__ д___ о____ О-т-ј-т- л- ј-ш д-г- о-д-? -------------------------- Остајете ли још дуго овде? 0
Jeste l--v--- je-n-m ------ Be--i--? J____ l_ v__ j_____ b___ u B_______ J-s-e l- v-c- j-d-o- b-l- u B-r-i-u- ------------------------------------ Jeste li već jednom bili u Berlinu?
No, ja no em quedaré més temps aquí. Не--ј- ---ост-----више -у---овд-. Н__ ј_ н_ о______ в___ д___ о____ Н-, ј- н- о-т-ј-м в-ш- д-г- о-д-. --------------------------------- Не, ја не остајем више дуго овде. 0
Ne- --š nik-da. N__ j__ n______ N-, j-š n-k-d-. --------------- Ne, još nikada.
alguna cosa més – res més ј-ш -е-т- --ништа---ше ј__ н____ – н____ в___ ј-ш н-ш-о – н-ш-а в-ш- ---------------------- још нешто – ништа више 0
Ne, j-š ------. N__ j__ n______ N-, j-š n-k-d-. --------------- Ne, još nikada.
Encara vol alguna cosa més de beure? Жел-т---и -ош -ешто ---и--? Ж_____ л_ ј__ н____ п______ Ж-л-т- л- ј-ш н-ш-о п-п-т-? --------------------------- Желите ли још нешто попити? 0
N-,---š ----da. N__ j__ n______ N-, j-š n-k-d-. --------------- Ne, još nikada.
No, no desitjo res més. Н-- -а-н---е-и---иш---ви--. Н__ ј_ н_ ж____ н____ в____ Н-, ј- н- ж-л-м н-ш-а в-ш-. --------------------------- Не, ја не желим ништа више. 0
n--- – -iko n___ – n___ n-k- – n-k- ----------- neko – niko
ja … alguna cosa – encara res већ-н-ш-о --------шта в__ н____ – ј__ н____ в-ћ н-ш-о – ј-ш н-ш-а --------------------- већ нешто – још ништа 0
nek--– -i-o n___ – n___ n-k- – n-k- ----------- neko – niko
Ja ha menjat alguna cosa? Ј-ст- ----ећ----т- је--? Ј____ л_ в__ н____ ј____ Ј-с-е л- в-ћ н-ш-о ј-л-? ------------------------ Јесте ли већ нешто јели? 0
n-ko-– ---o n___ – n___ n-k- – n-k- ----------- neko – niko
No, encara no he menjat res. Н---ј- још-н---м-ништ----о-- -ел-. Н__ ј_ ј__ н____ н____ ј__ / ј____ Н-, ј- ј-ш н-с-м н-ш-а ј-о / ј-л-. ---------------------------------- Не, ја још нисам ништа јео / јела. 0
P--n-je-- li-o-de-nekog-? P________ l_ o___ n______ P-z-a-e-e l- o-d- n-k-g-? ------------------------- Poznajete li ovde nekoga?
algú més – ningú més ј-- -еко --н------ше ј__ н___ – н___ в___ ј-ш н-к- – н-к- в-ш- -------------------- још неко – нико више 0
Pozna--t---i-ovd--nek--a? P________ l_ o___ n______ P-z-a-e-e l- o-d- n-k-g-? ------------------------- Poznajete li ovde nekoga?
Algú més voldria un cafè? Жели -- --- неко ка-у? Ж___ л_ ј__ н___ к____ Ж-л- л- ј-ш н-к- к-ф-? ---------------------- Жели ли још неко кафу? 0
P-z-a-e-e-l--o--e-ne-oga? P________ l_ o___ n______ P-z-a-e-e l- o-d- n-k-g-? ------------------------- Poznajete li ovde nekoga?
No, ningú més. Н-, нико -иш-. Н__ н___ в____ Н-, н-к- в-ш-. -------------- Не, нико више. 0
Ne---a -- p---aj---o-d- ni-oga. N__ j_ n_ p_______ o___ n______ N-, j- n- p-z-a-e- o-d- n-k-g-. ------------------------------- Ne, ja ne poznajem ovde nikoga.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...